De la profecía a la realitat sense perdre la profecía
Arrel dels tancaments dels immigrants ara fa uns mesos, va sorgir un debat intern a la diaspora sobre el posicionament davant el fet migratori, tant a nivell personal com a nivell de grup de cristians. El grup encarregat d’organitzar aquesta diaspora entenem que la immigració no és un fenòmen nou i menys a la nostra societat. La immigració provoca un canvi profund no només per l’immigrant sinó per l’”autòcton”, que veu canviar el seu paisatge de manera acelerada. Tot plegat provoca un canvi en la situació interior de cadascú, des del lloc que ocupa.
A la propera diaspora volem treballar el repte de saber passar de la profecía a la realitat sense perdre la profecía. Davant la complexitat del tema i els múltiples matissos, el volem abordar des de la visió més de l’experiència personal. La trobada entre persones de procedències diferents produeix un xoc d’identitat, econòmic, cultural... però alhora pot facilitar l’oportunitat de generar situacions d’igualtat a partir de la propia relació .El retrobament amb l’altre com un camí bidireccional tant de la persona immigrant amb “l’autòcton” com de la vivència de l’autòcton davant la persona estrangera
Proposem abordar el tema al voltant de tres eixos:
• Posicionament personal davant el fet migratori: les pors, les reividicacions, els sentiments...
• Sentiment de la persona immigrant quan arriba
• Resposta de la gent compromesa amb aquesta nova realitat – experiències en immigració

Per anar-hi reflexionant us proposem la següent pregunta:
QUINA EXPERIENCIA HAS TINGUT AMB ELS NOUVINGUTS I QUÈ HA SIGNIFICAT PER TU?
QUINA HA ESTAT LA TEVA VIVENCIA?

Salutacions

Xavi Alonso, Rafa, Montse Cabayol, Alejandra, Antón, Joan Taltavull, Lluis Caparrós, Xavi de Pedro, Jose Vicente, i Auxi Gil