Sempre ens ha sobtat la premura dels monjos i monges per respondre el toc de la campana de la pregària. Tant és la tradició a la qual pertanyen, ho deixen tot ...i preguen.
A la propera Diàspora sentirem les experiències de diferents persones que fan la seva vida a ritme de pregària, o que fan del ritme de la vida una pregària.
• En Joan Taltavull Ens parlarà de la seva experiència personal de pregària natzarena, que parteix de la vida i del compartir amb els pobres.
• En Joan Ll i la Montserrat ens explicaran la seva experiència de pregària familiar.
• La Laia de Ahumada i en Jordi Martí de la pregària setmanal feta a casa i oberta al barri.
• En Carles de Ahumada de la pregària mensual feta en el poble, en una esglesiola romànica, oberta a totes les persones de la contrada.

Tot preparant aquesta trobada han sorgit un munt d’idees viscudes que volem compartir amb vosaltres per tal que us serveixin de preparació:
• La necessitat vital de fer pregària.
• La sensibilitat comuna de pregar en i des de la vida.
• La constatació que la pregària ens aboca als altres.
• La importància de tenir un lloc, un ritme, un ritual.
• La convicció que la pregària ens ha anat canviant la vida.
• I també que la pregària ha anat creixent amb nosaltres.
-----------
Es presenten diferents experiències de pregària d'alguns membre de la
diaspra, des de la pregària més individual fins a la mes comunitària .
En qualsevol cas, és un tema que a vegades costa explicar-ho sense
sentir un cert pudor.

• JOAN TALTAVULL: la prègària individual*

*

La pregària és un Do en la fe

*

Pregar és pensar en Déu estimant

*

Existeix una evolució de la pregària segons el moment de la persona

*

La necessitat que té Jesús quan fa oració no és tant per donar
exemple com per necessitat personal de fer-ho.

• JOAN LL. I MONTSE: La pregària en parella*

*

Fa 5 anys que la pràctiquen a partir d'una experiència familiar dura

*

Ha hagut una evolunció d'unes primeres pregàries senzilles que
portaven a recitar el Pare Nostre en veu alta fins a espais
establerts al matí (15 minuts) i al vespre (uns 40 minuts ) que
combinen moments de silenci, música, meditació zen, lectura de
textos...

*

A casa han habilitat un espai permanent de pregària que facilita
el recolliment i la concentració.

*

Les conseqüencies del pregar junts la viuen com un arribar a la
Llum per la Creu. S'han trobat amb un Déu proper que el tenen
present continuament i que els porta ser millors davant els altres.

*

La pregària obre el cor a l'esperança

*

Pregar en veu alga perme conèixer més a l'altre que prega amb tu.

*

Cal anar pregan per poder anar dient si.

• LAIA I JORDI: de la pregària familiar a a comunitària*

*

Fa 8 anys que ho fan com a necessitat per comparttir el projecte
gestant d'un centre per sense sostre i també per desvinculació de
la parròquia.

*

1 cop a la setmana 5 persones s'anaven reunint primer per parlar i
comentar . Cada vegada més però es fa més sileci.

*

També ha hagut una evolució, van establir un dia fixe i ara fan
més silenci. En aquests moments participen setmanalment una
mitjana de 20 persones.

*

Proposen la promoció "d'esglèsies domèstiques", fer comunitats a
les cases de les persones, tal i com feien les primeres comunitats
cristianes.

• CARLES AHUMADA: La pregària comunitària*

*

La pregària comuna pot no respondre a una necessitat personal

*

Fa uns 10 anys que el grup de revisió de vida format per homes i
dones de pobles buscaven un espai de pregària .

*

Ara han habilitat una esglèsia romànica i fan cada últim divendres
de mes una pregària tipus Taizé que aplega unes 30 persones apx.

*

No es preten tan "pregar junts" com compartir l'espai i el moment.

*

A més la trobada mensual de gent de diferents pobles facilita
l'intercanvi d'informació i activitats entre els assistents i és
enriquidor.

• TERESA VALLBÉ: La pregària com a veu de Déu que està dins nostre*
• Cada vegada que pregues vas canviant el rostre de Deú
• Déu estar dins nostre i és el teu fons qui prega.

També surten d'altres experiències que confirmem que és important un espai . que lels moments de silenci i la lectura de textos pot aplegar tant a persones creients com no creients i que a vegades la necessitat de pregar i restar amb altres persones porta a una relació persona i un lligam del qual poden aparèixer projectes o activitats per la comunitat.

Per la propera diaspora s'acorda treballar el text que el Jaume va enviar per mail "RECONSTRUIR LA ESPERANZA" a partir de grups de treball a través del qüestionari que proposa el mateix text. L'objectiu seria posar en comú les preguntes del final del text.

La propera diàspora serà el dissabte 10 de juny, i el grup encarregat de preparar-la és el Jaume Botey, la Pilar Massana, el Xavi de Pedro, i la Montse Dolz.