per Tere Vallbé

Joan Baptista
¿Per què he elegit aquesta persona...?

És el profeta de l'Advent - que prepara el camí a Jesús. És un profeta d'actualitat, i què passaria si en lloc del seu nom poséssim el nostre o el de diàspora ... Us invito a fer aquest exercici, substituir el nom de Joan per Diàspora a veure quina Llum ens dóna, quin perfil ens surt.

Joan Baptista
És una persona històrica, que va existir realment!
Lc presenta unes dades verificables: anomena el poder civil i religiós del seu temps, que estava estructurat com una piràmide: en la cúpula es trobava l'emperador romà Tiberi, que era el poder universal. Més avall Ponç Pilat, governador d'una part, Judea. A sota una tetrarquia repartida entre Herodes, Filip i Lisaines

El poder religiós era d'Anàs i Caifàs; el gran sacerdot era Caifàs, però Lc posa també Anàs perquè encara que havia estat destituït, era el qui realment tenia el poder i Caifàs era el seu titella. Sota d'aquests poders arriba Joan Baptista, fill de Zacaries, sacerdot. Per tant Joan Baptista és l'hereu de tota la tradició religiosa del seu pare ... però ell no es situa pas en el temple ni en la sinagoga ... sinó en un espai obert a tothom!

Joan fa un trencament amb tota aquesta tradició perquè s'havia convertit en una terra d'opressió ... Ell anuncia una altra terra nova d'alliberament i per això fa aquesta ruptura ...
En el relat del naixement (que és un relat teològic), veiem que li posen un nom nou, no se'n deia ningú de la seva família com era el costum ... Li posa una dona (la mare) ... Les dones no comptaven per a res ... Zacaries sols ratifica, Zacaries representa l'Antic Testament que Déu el fa emmudir; fa callar lo antic, perquè lo nou ja apunta ...

Joan fa un primer pas de ruptura i va a viure al desert. Allà li arriba el missatge de Déu! És quan tot calla que es pot escoltar millor a Déu! Déu sempre té la iniciativa. Joan respon, es posa en marxa, fa tot el recorregut intern i extern, pel riu Jordà, o sigui que es mobilitza a tots els nivells. És llavors que troba un signe concret, que ofereix a la gent: un baptisme, (molt diferent al nostre), un baptisme "com a senyal d'esmena!"

Com que hi havia tanta gent descontenta, oprimida, exclosa, etc., els hi diu: "qui no estigui d'acord amb la dominació, i amb totes aquestes injustícies que estem vivint, que canviï de vida". Però proposa una condició: que aquest canvi el comenci a fer primer personalment. Joan invita a cadascú a mirar el què no va bé, el que no funciona, i els hi diu: "reconeixeu-ho humilment, demaneu-ne el perdó ". Llavors els feia entrar a l'aigua i els submergia en el riu Jordà, com sepultant tota la conducta anterior, per ressorgir de l'aigua, disposats a viure un nou estil de vida. Aquesta submergida en l'aigua era un pas del que és antic al que és nou.

Amb aquest signe Joan Baptista s'adreçava, no a les élites, sinó a "la gentada" que és la que patia el sistema vigent i els donava ànims per viure d'una altra manera. Però els hi deixava clara una cosa: "Jo us batejo amb aigua, el qui ve, aquest Jesús - Messies, us batejarà amb l'Esperit Sant: us infondrà el mateix dinamisme de Déu que està fet d'amor autèntic i lleial!

Joan rep a tothom que està disposat a canviar el seu estil de vida. I la gent li fa l'eterna pregunta: "Què hem de fer?", li diuen en lloc de reflexionar ells. Es clar, els era més còmode: "diga'ns que hem de fer i ho farem". Joan és pacient i els hi diu coses concretes i adequades a cadascú, (segons el nivell de vida, el treball que realitzen, etc. etc.)

Els hi diu: per exemple :
- Què féu amb la riquesa que teniu? Com compartiu amb el que no té?
- També els hi diu que mirin les actituds que tenen vers els altres, que no siguin exigents
- Que vagin per camins de pau i no violència
- Que no tinguin l'afany de tenir, el desig de posseir
- Que se sàpiguen limitar i conformar amb el que tenen

Mentre deia tot això a la gent senzilla, se li acostaren també uns fariseus i saduceus i a aquells no els acull massa be! Els hi diu: "raça d'escurçons! " Com és això, si Joan acollia a tothom, ¿com és que els tracta així?

Els fariseus eren complidors estrictes de la llei i sobre tot els defensors estrictes d'aquestes lleis que oprimien al pobre, ells que els hi posaven "càrregues pesades" que ells no tocaven ni amb el dit. Ells anaven a Joan per ser ben vistos, per quedar bé, ja que ells es consideraven "els bons" i per tant ells no havien de canviar res! ¿Com podien doncs rebre aquell baptisme, si no volien canviar res?

Els saduceus eren gent be! Aposentada. Eren els del partit del senat, tot i ser d'un partit oposat als fariseus, anaven d'acord amb ells per defensar el sistema vigent. Jesús en la seva predicació també serà molt crític amb ells, de fet són ells els que instigaran la seva mort.
Joan, doncs, anuncia la seva manera de fer. Els tracta d'escurçons perquè estant matant al poble! Estan impedint i retardant que la gent facin l'autèntica experiència de Déu!

Joan, però, encara que està anunciant allò que és nou, té en part una mentalitat de l'antic testament: els hi diu que no es salvaran per a res i que s'acaba el seu poder, perquè Joan encara creu en un Messies que farà un canvi d'estructures, en un Messies que dominarà i traurà l'opressió política i religiosa, per posar-se a governar ell! No pot comprendre l'abast del Regne de Déu encara, i la gran novetat que comporta!

Joan és un profeta i ell mateix es proclama realitzador del que ja havia dit Isaïes: "Una veu que crida en el desert: prepareu el camí del Senyor, aplaneu els camins! Què crida aquesta veu: que les coses han de canviar, que hi ha d'haver una igualtat bàsica, que les coses s'han anivellar: uns s'han d'aixecar i els altres s'han d'abaixar. Diu que les coses fan aigües, les coses escabroses, enganyoses, sinuoses, etc. ... que tot es pot redreçar.

I que serà doncs, en aquest canvi concret, que es podrà veure la salvació de Déu! Crida per tant a un canvi de vida, a un capgirament de les coses. El motiu per que crida: Ell n'ha fet experiència i no pot deixar de cridar-la. És la novetat que està fent irrupció en el món, va dient: "El Regant de Déu arriba! Però ell és sols LA VEU, del seu ego no en queda res, no s'aprofita de l'ocasió, no s'anuncia a ell mateix. Per tant ell sols anuncia i denúncia, i demana una purificació del cor.

Certament té una autoritat i un ascendent per dir tot això, i és perquè ell mateix viu un estil de vida de sobrietat que es tradueix en el concret de la vida quotidiana:
- En com es vesteix: una pell de camell
- En què menja: el que troba: mel, llagostes ...
- On viu i amb qui es situa: al desert, al marge, a la perifèria, a la frontera, a la intempèrie fora de la ciutat, on es troben els que no compten, els mal vistos, els exclosos.
- En les ruptures que ha fet, en els privilegis que ha deixat!
- En perquè i per qui ha optat: per allò que és Nou! Pel Messies Jesús, per la gentada, pels pobres!

És per això que ell té una autoritat per demanar-los-hi que donin uns fruits de conversió després del baptisme! Tot això anava desvetllant al poble, que estava a l'expectativa, i a l'espera del que succeiria, i els retornava l'Esperança. El testimoni de Joan era tant fort que alguns es preguntaven si seria el Messies. Les autoritats no poden tolerar aquell moviment revolucionari creixent i volen controlar-lo.

De moment envien sacerdots i levites (que eren els guardians del temple, religiosos) a preguntar-lo: "Qui és?" o sigui, la identitat. Joan no s'identifica amb ningú. De fet als sacerdots i levites que van a preguntar, tant els hi és la resposta que Joan els doni, ells no estan en aquesta recerca! Com la gent senzilla que van amb una actitud oberta, i que volen realment fer un canvi de vida. Ells no volen canviar res, ja estan bé, i es situen per sobre de la gent. Els sacerdots i levites estan tancats en una estructura que no es qüestiona res, per a ells tot és clar, tenen una sèrie de veritats ben encarcarades i unes lleis lligades i ben lligades, i estan dins d'un tinglado que ells ja troben molt ben muntat i que els hi dóna seguretat. Ells viuen una dependència de les autoritats i per tant venen a buscar una resposta, sigui la que sigui, per retornar-la a les autoritats.

La pregunta és la de sempre també: "Tu, qui ets?" perquè si "no-ets-res": ni el Messies, ni Elies, si no ets un personatge, si no tens un títol que t'avali, si no ets dels nostres, perquè no estàs al temple, etc. ... llavors no tens autoritat per parlar, ni per fer cap signe com aquest que fas del bateig! Sovint passa això! Les autoritats es pensen que ho saben tot, i que per tant són les úniques que poden parlar, i a lo millor no han fet l'experiència profunda de Déu, a lo millor el que saben és en teoria ...

En canvi Joan Baptista que ha fet una experiència profunda de Déu, que viu d'una forma unida Mística i Profetisme, i té quelcom important a dir, que és nou de veritat, el volen fer callar. (Realment, quin contrast!).

Els enviats de les autoritats queden desconcertats! No saben quina resposta han de donar; al mateix temps es troben que Joan té una força i una autoritat gran, que el poble reconeix. Joan és LLIURE per dir el què pensa ... i creu! No està sotmès al sistema vigent del seu temps. Diu la veritat: sí quan és si i no quan és no; senzillament i humilment, tot reconeixent que ell no és Elies, ni el Messies ni la LLUM, sols el seu testimoni.

Finalment els dóna una resposta: els remet al llibre del profeta Isaïes, ja que ells es diuen conèixer tant bé les Escriptures, doncs que ho entengui: "Jo sóc la veu que clama en el desert (el que Isaïes deia que vindria com a precursor del Messies). Però d'on li ve tota aquesta força? Ell no ve pel seu compte, és L'ENVIAT, ve de part de Déu, que li ha confiat una missió clara, la de dir que la LLUM de VIDA existeix i on és! Ve a fer el que pot per col•laborar en la realització del Projecte que Déu té per la Humanitat: que està tant clar en el pròleg de Joan Evangelista, que de fet no és d'ell sinó que ja existia abans, era un himne que cantava la grandesa de Déu i Joan Evangelista l'aprofita per dir-nos que cal que ens remuntem als orígens, al nucli primer de la existència.

La traducció del Riu Camps i de Juan Mateos que són uns bons biblistes diuen:
"Al principi existia el PROJECTE! El projecte estava en Déu (formava part d'Ell) I un Déu era el Projecte !!!"

Déu volia que tota la humanitat s'anés desenvolupant fins arribar aquí. "Aquest projecte contenia LA VIDA" per tant tenia el poder de regenerar aquesta VIDA. Tot té aquesta consistència de VIDA - AMOROSA - LLUMINOSA - PACIFICA. Ho sàpiga la gent o no, ho creguin o no. Perquè el Projecte es va fer carn. No només en Jesús en qui veiem el PROJECTE REALITZAT, sinó en tota la carn! I tots estem cridats a ser fills de Déu! Que Déu arribi a ser tot en tots.

Tot és vida lliurada, donada totalment, perquè la donació és la que recrea de nou la Vida, fent-la anar més enllà. Aquesta vida que ens sosté és patrimoni de tota la Humanitat; per això és llum per a tothom, sense exclusions. I aquesta Vida Lluminosa - Amorosa - Pacífica és la que és VERITAT. Per tant, no partim de veritats intelectualitzades sinó que per sort és quelcom experiencial i així hi podem arribar tothom.

Per tant Joan Evangelista situa a Joan Baptista com una concreció en mig de tanta grandesa. Ell ve com a testimoni d'aquesta Llum de Vida perquè tots i totes arribin a creure en aquesta VIDA, en aquest Projecte que Déu té per la Humanitat, que és Déu mateix. Aquesta humanitat es troba en dolors de part en l'Advent, a l'espera de ser alliberada. Joan Baptista és humil: sap que no és la Llum, tant sols el seu testimoni.

Sap que aquesta vida lluminosa ja és en tot i en tothom, i en canvi sap també que el món no la coneix, tot i que és la seva essència, per això l'anuncia. Sap també que el Messies és llum perquè en Ell veiem aquest Projecte realitzat, ell veu que està venint al món i ho anuncia amb alegria. Joan té una gran força tot ell és un crit que urgeix, que mobilitza interiorment.

Aquest text de l'Evangeli de Joan Evangelista neix en un moment de CONFLICTE, cosa que el fa més fort i incisiu. Conflicte no sols per la dominació política i religiosa sinó també perquè és el temps d'esperar al Messies i no saben ben be què serà: un Rei, un Profeta, un àngel o un missatger de Déu...? Conflicte perquè uns pressuposaven que tot havia de passar pel temple, per les autoritats dels seu temps, però llavors el Messies seria un contiuïsta? És que no canviaria res?

De moment Joan Baptista sorgeix lliure, anunciant el Messies en el desert, això ja és una Esperança de quelcom diferent que ha de néixer. Altres creuen que el Messies destituiria les autoritats i en posaria unes altres i ho restauraria tot. Altres creien que el Messies seria una altra cosa, que tot seria nou, però encara no sabien què.

També aquest text del Pròleg presenta unes oposicions clares:
- Les tenebres / la llum, tot i que les tenebres personals i col•lectives no poden ofegar la Llum; per tant, això és una gran Esperança.
- Joan com a testimoni de la Llum / la Llum veritable que és Jesús
- Joan que és la Veu / Jesús que és la Paraula
- El no-sóc de Joan / i el Jo-Sóc de Jesús, de Déu
Per tant, un cert conflicte entre Joan i Jesús?
- Els que no acullen / i els que acullen aquesta Vida-Jesús, que són els que els fa capaços de "ser" fills de Déu.
- Els qui neixen de la carn i del voler o desig de baró / els qui no neixen de la carn sinó de Déu! Que són els que li donen la seva adhesió.
Per tant és un text que té present tots els dubtes que la gent tenia sobre Joan, sobre el Messies i les preguntes que es feien, per això avui també és de molta actualitat, perquè avui la gent es pregunta moltes coses.

Joan empresonat i dubtes de Joan Baptista
Retornem als altres evangelistes

A Joan el volen fer callar les autoritats polítiques i religioses i no saben com, perquè tenen por de la gentada que el veuen com un profeta de Déu autèntic. Finalment és empresonat perquè ha denunciat el comportament d'Herodes i li ha dit el que no li és lícit de fer. Un cop a la presó les autoritats pensen que aquell moviment nou s'acabarà i tot tornarà al seu lloc.

Però no és així perquè tot segueix amb Jesús i serà quan Jesús comença realment la seva missió, després del seu bateig i l'estança al desert. A Joan Baptista li arriben notícies de Jesús, (mentre està a la presó), però per ell no són massa esperançadores, i li entren els seus dubtes: realment aquest és l'autèntic Messies que esperem? Perquè Joan veu que fins ara Jesús no ha fet cap mena de judici a les autoritats ni dirigents del poble i al final són ells els qui l'han empresonat i allí s'està podrint, i ningú fa res per ell, ni per treure'l.

Per altra part sembla que Jesús ha trencat amb l'Israel històric que era l'hereu de les Promeses de Déu i sembla que n'està fent un de nova planta al elegir els 12 apòstols, (suplirà les 12 tribus d'Israel?) A més, predica un missatge universal, no només pels jueus sinó també pels pagans. Realment amb tot això, es diu, podem continuar posant l'Esperança en Ell? Per sortir de dubtes envia alguns dels seus deixebles a preguntar-li: "Ets realment tu el qui havia de venir o n'hem d'esperar un altre?"

Ja que Joan Baptista veu que no s'està realitzant el regne de Déu com ell s'havia pensat, com ell esperava i això demana una explicació. Jesús no li respon amb paraules; RESPON AMB FETS DE VIDA IRREFUTABLES. Jesús és coherent: el que diu, ho fa. Jesús du a terme les obres que havia anunciat el Profeta Isaïes: l'alliberament de les persones. I això és el que els hi mostra, i sap que al citar a Isaïes, Joan Baptista l'entendrà.

Què els hi mostra?
- Que ha obert els ulls a la gent, i els qui eren marginats han estat reintegrats a la societat de la que eren exclosos
- Que els qui feien el sord han tornat a comprendre, a entendre
- Que ha ressuscitat el poble moribund i esclafat per tantes lleis.

En resum, que els pobres han escoltat la Bona Notícia. Jesús ha trencat tots els murs de separació i els retorna la dignitat i la llibertat, la valoració i la confiança. Perquè per Jesús el més important són les persones (aquestes són el vertader temple de Déu). Amb tot això, Jesús trencava el tinglado religiós que esclavitzava; això és clar que era un escàndol per la gent que encara seguia esclava sota el sistema vigent.

Però en canvi era una alegria pels que havien fet una opció clara per Ell, pel seu Missatge, pels pobres, que es sentien entrant en una llibertat nova. Quan els enviats de Joan se'n van a dir-li tot això que han vist i ha experimentat, Jesús fa dues coses: interpel•la a la gent sobre les motivacions que tenien per anar a veure a Joan al desert; els hi demana què és el que cercaven realment al desert; perquè certament aquest home, Joan Baptista, no s'ha identificat amb el sistema, perquè ni va ben vestit, ni busca quedar be, ni l'aparença; què cercàveu? Un profeta? Llavors Jesús els confirma en el que ells ja veien: "Si, Joan és un Profeta, que a més, ja estava anunciat a l'Antic Testament que vindria com a missatger a preparar el camí al Messies.

I aquí ve la lloança que Jesús fa a Joan: "Jo us asseguro que entre els nascuts de dona no ha sortit cap més gran que Joan Baptista"; però després de dir que és el més gran, invita a tothom a fer-se petit, perquè aquests petits servidors, en les noves relacions del Regne, són els més grans, perquè mostren la manera de ser de Déu, que és a disposició de tothom, i es posa al servei de tots/es; per això aquests petits són Fills de Déu.

Jesús també aprofita aquesta ocasió per dir-los-hi que a partir de Joan Baptista ha començat la Lluita, perquè antigament la vinguda del Messies sols s'anunciava però ara "és l'Hora que ja ha vingut (el Messies) i es comença a realitzar aquesta nova manera de viure, i el sistema vigent s'hi oposa i fa violència contra aquest regne de Déu. Per tant, els avisa: qui vulgui viure el Regne, experimentarà refús en un moment o altra de la seva vida. A Joan l'han ficat a la presó i l'acabaran matant. A Jesús també el varen refusar, condemnar i matar; després els seus deixebles ... i així fins avui, podríem anar seguint ...

Mort de Joan Baptista
Com tots els profetes, Joan Baptista és assassinat; com tots els profetes, té molta gent que li fa cas i que ha seguit el que ell deia; però com tots els profetes, també ha trobat oposició: molta gent que no poden suportar les seves denúncies. Així que amb Joan fan el primer pas: tancar-lo a la presó per fer-lo callar i li posen unes cadenes pesades (avui en troben de molts tipus).

De fet, però, estant a la presó és quan se l'escolta més Herodes, va a conversar amb ell i sembla que li té gran respecte, però la distància entre ells és abismal, per això cada vegada que parlen, Herodes es queda desconcertat.

De fet, penso que el què Joan Baptista tindria més viu a dins, mentre estava a la presó, seria l'experiència de trobament amb Jesús en el Jordà; la revelació de Déu tan profunda que va viure quan va batejar a Jesús, que va ser quan realment "se li va obrir el cel", quan es va obrir a un nou nivell de consciència, i Déu se li va manifestar tant clarament. La comunió amb Jesús en aquell moment seria intensa! Segur que tot plegat li deixaria una manca inesborrable. El temps de la presó potser va ser temps de pair aquesta novetat de Déu, que s'estava revelant.

Però arriba el darrer pas: matar-lo
Herodies li tenia jurada perquè Joan Baptista li havia dit que no era lícit viure amb Herodes, el seu cunyat. A més denunciava tot el sistema que els impugnaven, perquè era realment injust i opressor. Aprofita la petita ocasió: la festa d'aniversari, per demanar a Herodes una cosa fora de lloc: que faci matar a Joan Baptista; així, per les bones, sense judici ni res, per caprici (com sol passar als profetes); i perquè ella no vol sentir més aquesta veu que l'incomoda i molesta, i no se'n adona que ja la té interioritzada.

Herodes és covard, té por de quedar malament davant dels invitats, es deixa portar i dona l'ordre de decapitar-lo. De fet, ell també feia temps que el volia matar; ara li presentaven la oportunitat de fer-ho. Alguns remordiments però li deurien quedar a dins, perquè al cap d'un temps, quan sent a dir com Jesús actua i les gestes que fa, davant dels rumors que corren de que si Jesús és Elies, o un altre Profeta, o Joan Baptista ... Ell, del està segur és de que el va fer decapitar, ara, si és Joan Baptista que ha ressuscitat i per això té aquests poders ... D'això ja no n'està tant segur, i no sap qui és Jesús. De fet, la resposta a aquesta pregunta no la tindrà fins al final de la vida de Jesús, en la passió i la mort.

Els deixebles de Joan van recollir "el cos" i el varen enterrar. Està molt bé que diguin el cos, perquè Joan Baptista estava adherit a la Vida, i per tant es desprèn del cos, però el seu ésser resta vivent, perquè la Vida de Déu no pot morir. I també, encara que s'ha després del cos i ha mort en aquest sentit. El seu Esperit Profètic resta ben viu avui en algunes persones i en alguns grups que ens estan dient avui que podem viure d'una altra manera.

Aquests/es ens diuen que totes les concrecions, ni que siguin petites, poden tenir una repercussió global si les vivim connectades a aquesta Vida Nova que portem a dins i la deixem fluir perquè tothom tingui Vida en abundància.
Teresa Vallbé