Carregant...
 

Trobada pre-vacacional i post-vaga general

Diasporats i diasporades,

Ja fa un temps que ens plantegem en donar un pas més en el que hauria de ser la diaspora. Que hem d’anar més enllà ho tenim clar, però com fer-ho no tant, i menys encara si es tracta d’afegir més hores a les nostres agendes. Alguns de nosaltres trobem vital anar més enllà, més endintre. Així doncs, proposem a la diaspora fer un treball més d’aprofundiment personal.
Tots sabem més o menys el que fem, ara caldria fer un treball individual d’aprofundiment teològic. Combinar l’acció de les nostres vides amb un contingut teòric més sòlid, o si més no, més reflexionat. Aquest seria un treball previ, imprescindible abans de poder obrir-nos a altres grups, a treballar conjuntament.

Pensem que la diapora “es farà gran” si tots plegats fem aquest anàlisi intern. La proposta pel proper dia (ara sí: concretem!!) seria començar a pensar un credo de la diaspora i de la vida en comunitat cristiana. Aixó es faria en 2 ó 3 diaspores i mica en mica anar-ho sedimentant.

En el fons “només” proposem reflexionar com, Jesús i l’Evangeli, ens han canviat la vida. Això respondria a dues preguntes bàsiques (personals i intransferibles):
• En què creus?
• Per què hi creus?

Podeu ampliar més la idea amb el document elaborar per la Meri l´última diaspora. Allà el plantejament està més explicat, en tot cas ens quedem, d’entrada, amb aquests dos elements. En aquesta diaspora es faria un primer recull de reflexions.

I ara que ve l’estiu, les tardes són més llargues i no sabem què fer ;-) us recomenem una lectura molt en la línia del que es planteja: Jesucrist de Jon Sobrino.

Així doncs estaria molt bé que comencem a reflexionar entorn aquestes dues preguntes. També us adjuntem un text inicial que podria vertebrar el que hem dit fins ara.

Ens veiem el dia 29 de juny (Sant Pere i Sant Pau) i... benvinguts a l’estiu!!

Pablo Moragas, Rafa, Jaume Botey, Senen Roy, Auxi Gil

--------

Recull de les intervencions de la trobada. Hem agafat al vol algunes de les reflexions dels que es van expressar tot responent a aquella pregunta del “credo que dóna sentit a la meva vida”...

Anna Vilaseca
No crec en Déu. Tinc una formació sòlida en la tradició cristiana i perquè em serveixi el model de Jesús.Crec en l’Església com a comunitat, no com a institució (no crec en les institucions).Em fan gràcia certes paraules: Fe am majúscules i compromís no.Què és el Regne? Un terme medieval? Estic molt contenta de venir aquí. No m’agrada fer teologia. M’agrada parlar de la praxi. (...) Per a mi, la lectura de Déu és simbòlica. Trinitat_Pare_Mare....Terceritat

Natàlia (torre baró)
més que en QUÈ crec, em pregunto en QUI crec, i aquest és Jesús de Natzaret. Em trobo més a gust amb comunitat de Déu. Aquest Déu Pare-Mare. Déu m’ha alliberat! El Déu de misericòrdia, d’alegria, d’esperança. Jesús porta al compromís.

Meri Cases
Déu m’és difícil. Parlar de Jesús m’és més fàcil. Jesús com a referent de vida. El missatge alliberador de Jesús, misteri de transformació personal. La Diàspora em dóna referents. M’ajuda a viure; vaig “ben dirigida”. Missatge transformador del món. El món s’allunya de l’Evangeli. Salvació des dels referents que tinc, per no caure en la dinàmica del sistema. Aprendre a trencar amb les inèrcies.

Teresa Vallbé
Al principi, Déu m’era llunyà Ara m’és proper. l’energia que portem a dins. Crec en un Déu amb nosaltres, en un Déu encarnat.. Nosaltres som un amb Jesús. Ens toca viure lo mateix amb ell. Els petits ens ensenyen els valors de l’Evangeli. A mi, tot se m’ha fet una unitat de vida. Em sobra la institució Puc dialogar amb totes les altres confessions, tenim un nucli idèntic, encara que les formes siguin diferents. (...) Al llarg de la vida trenquem les imatges de Déu. Paràbola de l’elefant. Lliures per trencar les imatges. Jesús porta una novetat que encara no coneixem, És la il•lusió dels diàspores. Necessitat de ser salvats. La vida sempre guanya perquè se’ns dóna com un regal. La salvació és global, del món, de tot allò que se’ns dóna. Necessitat de parlar d’ALLIBERAMENT.

Joan Taltavull
(vam celebrar el seu 60è aniversari i ho compartí amb un poema que havia escrit) La fe ha tingut una història en el meu cas. S’ha anat desfigurant. Crec en Jesús de Natzaret. Crec en Déu perquè és Déu que creu en mi. Déu està en nosaltres. Déu creador avui, ara. Això no s’acaba mai. Estem en l’empenta de la Creació. Per mi la Diàspora no és un espai de comunicar recerques teològiques: que parli l’abundància del cor. La Diàspora com espai d’espiritualitat.

Alícia
He intentat treure’m a Jesús de sobre però no ho he aconseguit...!

Laura
Quan explico en quin Jesús crec em diuen... però això no és ser cristià! Es difícil avui en dia dir què vol ser cristià.

Margalida
Als 37 anys vaig constatar que Jesús estava viu en tots. Em va donar un gran sentit. Creure en Jesús és la gran novetat. Estem en comunitat, en la coordinadora. Creure en Jesús m’ha fet trobar la clau de volta. Per a mi ha estat la Bona Nova. El nucli ñes el mateix que a d’altres religions.

Carme (sabadell)
Retrobar-me amb Jesús m’ha donat molta pau. Testimoni d’acolliment pels Drapaires d’Emmaüs i l’església protestant. Quan estic cansada, desmotivada,... penso que la pel•lícula acabarà bé.

Cecília
Fins un temps vaig creure en un tipus de Déu suprem, Ara ho he fusionat amb la vida, tot és una persona, amb Crist. Aquest Déu dóna molta llibertat.

Rosa (drapaires)
Admiro la gent gran que ha estat capaç de trobar en el que creuen ara...! La visió de la unitat dels cristians creients.

Josefa
Ácceptar la vida tal com se’ns presenta. Dés és d’una manera, de l’altra, de l’altra...

Javier Alonso
estic i crec en les institucions i conec els seus pecats. La qüestió del mobbing. Tinc l’experiència de la Unitat de l’Església. Porto una vida urbana normal. Tinc una sensibilitat determinada, un “equip de futbol ideal” espiritual (Foucauld, Sant Ignasi, Poblet) però no hi convsico habitualment. Prego al’església dels mercedaris, treballo amb gent de l’Opus Dei i porto els nenes als Jesuïtes del carrer casp. No visc en el meu paradís espiritual personal però Déu em dóna com un ecumenisme eclesial. Un capellà xinès explica el que és el pecat: una aturada en el nostre camí cap a Déu.

Ricard (Vic)
Crec que en la nostra societat pensem poc en els valors cristians. Costa obrir-nos. Necessitem aquests grups com la Diàspora.

Montse Cabayol
Hem d’ajudar a trobar espais de comunicació

Remei
La Diàspora són vitamines per a mi, un moment privilegiat de la revel•lació. Per a mi Déu és allò que es revel•la en allò que no esperes, en la pròpia pobresa. Recordo aquelles paraules... no tingue por! Aprenc a viure des de l’acceptació, la Revel•lació em ve donada (sense fer res!). Intento aprendre a re-orientar els propis projectes (aquells somnis d’adolescència). Aprendre a buscar no lligar-ho tot tant.

Jordi Collet
Salvació... de què? Què vol dir ruptura? Parlem poc i potser és el tema. Parlem molt de doctrina social. Si la llei es dilueix, no parlem de llei?

Eduardo
Creo en el Dios de cada día, dentro de muchos claroscuros. Emaús es como un equipo de fútbol sin entrenador pero que va metiendo goles (es Dios quien los mete!) Y esto gener paz, alegría, seguridad... A dios lo veo por aquí.

Senén Roy
Anar més enllà de la retòrica. No em serveix pensar en el que m’agradaria creure. He perseguit sentir Déu. Actualment visc que és un Déu que em desinstal•la. Deú obliga a marxar, a desinstal•lar-se.

Pau
Crec que al final la vida sempre guanya sobre la mort. Aquesta veritat essencial, continguda en l’Evangeli, me la demostra molta gent concreta amb el seu itinerari, amb la seva convicció que, malgrat tot, encara hi ha “altres móns possibles”.

Alejandra
Dificultad de poner en palabras lo que siento. Me volví atea de mi Dios. Cuando se cae todo, sólo queda abrir los brazos y decir... qué? Pero había otro que abría los brazos en ese momento y sentí que no estaba sola. Me acerqué a Jesús. Y creo que hay un Dios que supera cualquier nombre y religión. Yo opté por el Dios Cristiano. Experiencia de la cruz como experiencia fundamental. Experiencia del amor-salvación. Alguien cree en ti, ve algo más en ti. Entonces me siento salvada (soy cristiana!). Me siento llamada a vivir eso. Pasar de un enfoque desde arriba a otro desde abajo. La pobreza optada como experiencia de Dios. La pobreza Dios la acoge pero no la quiere. Cristo me apasiona. La salvación se da en el encuentro, no en el pobre por ser pobre.

Mònica (comunitats de l’arca de lanza del vasto)
Estudio teologia. Em sento hereva d’una tradició que ha estat transmesa. Rebre aquest passat em dóna el futur.