Sempre ens ha sobtat la premura dels monjos i monges per respondre el toc de la campana de la pregària. Tant és la tradició a la qual pertanyen, ho deixen tot ...i preguen.
A la propera Diàspora sentirem les experiències de diferents persones que fan la seva vida a ritme de pregària, o que fan del ritme de la vida una pregària.
- En Joan T. Ens parlarà de la seva experiència personal de pregària natzarena, que parteix de la vida i del compartir amb els pobres.
- En Joan Ll i la Montserrat ens explicaran la seva experiència de pregària familiar.
- La Laia i en Jordi de la pregària setmanal feta a casa i oberta al barri.
- En Carles de la pregària mensual feta en el poble, en una esglesiola romànica, oberta a totes les persones de la contrada.
Tot preparant aquesta trobada han sorgit un munt d’idees viscudes que volem compartir amb vosaltres per tal que us serveixin de preparació:
- La necessitat vital de fer pregària.
- La sensibilitat comuna de pregar en i des de la vida.
- La constatació que la pregària ens aboca als altres.
- La importància de tenir un lloc, un ritme, un ritual.
- La convicció que la pregària ens ha anat canviant la vida.
- I també que la pregària ha anat creixent amb nosaltres.
Us deixem amb aquesta frase de Rümï, sufí persa,
“No sólo el sediento busca el agua,
también el agua busca a quien tiene sed”