Carregant...
 

FRAGMENTS DE DIASPORA : Com transmetre la fe als fills
Dia: 11 de desembre del 2010
A la Casa de la Solidaritat

Avui la diaspora ha estat molt interessant perquè s'han sentit moltes aportacions i més d'una dotzena de testimonis on s'han compartit reflexions, inquietuds i alguna “bona pràctica”.


Com sempre farem un breu recull d'idees del que s'ha dit:

  • En Jose Clemente ha començat contextualitzant el tema en la societat actual. Ha fet un anàlisi del món on vivim i comenta que s'ha passat de la societat de les persones a la societat dels talents. On el més importnt és saber fer alguna cosa (a ser possible útil) per l'estructura que ens mou i no tant a valorar a les persones pel simple fet de ser-ho. Tendencia a parlar del futur, de mirar endavant, d'amagar el patiment, amb poca instrospecció ni capacitat d'anlisi de la histporia.
  • L'auxi comença amb la pregunta :En què creiem i què ens fa vibrar. En general sembla que estem més preocupats per transmetre valors que per transmetre la fe (això es complica més). En general per a nosaltres parlar de la fe cristiana és com "ordenar tota una moral i oferir un sistema de valors que ja ens està bé).


Pensem que abans era més fàcil i els nostres pares no dubtaven (o ni s' ho plantejaven). Nosaltres tenim dubtes. Parlem més que mai, s'escriu més que mai, tenim més manuals que mai i alhora ens sentim més impotents que mai a l'hora d'inculcar determinats valors que semblen que van en contra de l'escala de valors de la nostra societat.

Com explicar als nostres fills la fe, les creences, la bíblia? Els intentem explicar com un conte perquè tampoc no sabem com.

Trobem a faltar una comunitat de referència on sentir-nos còmodes: Tenim fe en Jesús però no en el model actual de l'església i ens costa anar a missa amb els nens, però d'altra banda de vegades anem porquè ens sembla que això ha de ser així. Tenim clar que cal compartir-lo i trobar-se la comunitat (en una societat molt plural i diversa aquest fet compartit reforça). Freqüentment ens movem amb famílies amb uns valors semblants als nostres però no comparteixen la fe, així que ens tornem a quedar "orfes" en aquest sentit.

Com a pares sentim una responsabilitat de trobar aquesta comunitat de referència.

En general la millor forma de trasnmetre la fe és amb fets i no paraules, és facilitant la vivència de Deú amb alegria.

Alguns dels reptes serien:

  • educar en la incertesa: és el mes realista en una societat plural i diversa. Com transmetre valors tradicionals en un ambient no tradicional?. Donant eines per elaborar les respostes i la fe perquè ja no es pot transmetre com un “paquet”. Ensenyar-los a pensar i a elaborar respostes.
  • Vincular-nos a espais propers facilitant la proximitat per vincular més fàcilment als nostres fills.

  • El Pedro reclama la necessitat de demostrar als nens que se senten estimats a partir del respecte i la justícia i per tant de crear un món a la mida dels nens. On siguin escoltades les seves necessitats. Conciliar la vida familiar i laboral a partir de les necessitats de l'infant no de la societat.
  • El Ramón parlava de la importància, den la quotidianitat de fer creixer per dins i fer-los conscients. L'escola ajuda a trasmetre valors cristians.
  • El Dani recorda una pregunta que li van fer a la parròquia on volia batejar la seva filla: Què és ser cristià? “sentir-se estimat per Déu i viure com un fill de Déu. Tot plegat més enllà de les normes morals i ètiques, és la presència del trascendent i allò sagrat en la vida diària.
  • El Lluis Caparrós recorda alguns mestres de la República i parla de la presència silenciosa dels pares. I com es pot educar amb l'exemple i els fets. Com s'apren més enllà de les paraules.
  • Xavi Alonso explica la seva experiència de pregària a casa amb els nens i de reividnicar la paraula Sacrifici. Educar als fillls i fer-los creixer i expressar paraules per que no s'oblidin.
  • La Monse Caus parla de facilitar als nens l'experiencia del silenci per posar als nens davant el Misteri donar l'oportunitat que cadascú construeixi el seu Déu.

alias

Educacio dels fills