Carregant...
 

de Carles de Ahumada

Gent!,

...faig una mica el resum del que dèiem a la primera reunió de preparació que vàrem fer a Vallbona. Veiam,..si no m'oblido de coses la idea era:

- Quan parlem del tema “institució”, surten els fantasmes de cadascú que omplen les paraules de continguts força diferents per a tothom...depèn de la vida i l'experiència que s'hi hagi jugat en cada mot.

- Per tant si encarem el tema tal com el portàvem a l'altra reunió, surten ferides i continguts teòrics –sovint- que fa que no ens acabem de trobar reflexats en el que es parla, ens acabem de trobar incòmodes i fàcilment surten enfora les ideologies que s'amaguen també darrera els mots... finalment acabem discutint de les projeccions de futur que s'amaguen darrera les negacions de passats i presents i, acabem també disgustats d'una discussió que ens molesta i no sabem per què ens hi hem posat.

- Seria potser un mètode de treball el que ens caldria fer servir:
I que seria... partir de la realitat del que tenim, del que vivim, i del que ja projectem cap el futur, (en la mesura en que, el que tenim, recull intuïcions diverses, ens hi sentim identificats perquè ho vivim i ho mantenim perquè creiem que per aquest camí s'hi pot anar, val la pena).

Finalment tenim una reflexió del dia a dia que ens obliga a reflexionar sobre "la institució", però com a camí-que-fem, somniant que el que nosaltres fem seria una proposta bona per a tothom:

(jo faig vi, vull dir que potser amb tantes de filosofies em faré "la picha un lío").

Ara diré coses, que algú, si cal caldrà que ordeni, i que sortien l'altra dia. Totes aquestes paraules i d'altres que no arribo a trobar (per l'hora potser) definirien la institució?:

Comunió (identificació),Forma, Paraula, Celebració, Organització, Compromís, Autoritat, Acollida(cal completar la llista...)

Darrera de cada paraula hi ha una actitud que ja hem començat a dibuixar i que sovint no hem reflexionat el per què de cada cosa i tampoc, possiblement, el sentit de futur que tenen. Aquesta seria la proposta del mètode: veure, jutjar i actuar (obrir camins)

Comunió:
1.-veure el que ens passa:
Què hi fa que tothom es trobi de gust si som tan diversos?. Per exemple, quan posem un pa sobre la taula, cadascú hi veu el que hi viu: la presència del Senyor, el pa de la vida, un gest de compartir...i qui té un bon dinar d'amics, doncs, se'n va i no passa res...Si a la rotllana parlem de coses celestials o de tribus hindús, tampoc passa res, un escolta o s'adorm i san s'acabó....
2.-reflexions a fer:
Acceptació més enllà de les pertinences,...ens sentim identificats, lliures,...per què?
3.-no voldríem una institució en aquesta línia?. Dit d'una altra manera, si ho vivim així no serà perquè intuïm que és el camí que volem recórrer ...

Forma:
1.- veure el que fem:
A mi em sorprenen de vegades que acceptem tantes de formes sense dir ni piu i tots tan contens. Potser perquè les hem recollides dels llocs i de les vides que passen per la vora, ens agraden i les oferim: l'estovalla de la taula, les mans pintades...les flors, les petites espelmes,... cada cosa té un fotimer de significats, possiblement diversos per a cadascú, ...
2.-reflexions a fer:
Ens dotem de formes noves, de la lluita contra la guerra, de les místiques orientals, del que fem a casa, a la intimitat, del que hem vist...hem fet un acord tàcit de posar flors i formes i ...no hem discutit pas
3.-Imaginem un futur de formes i colors i sons que no entrin en contradicció amb el carrer, el que vivim.. ?, o fer dels colors del carrer i de les pintades a les parets una imatge del que creiem, capaç de transmetre tot el que sentim?

Paraula:
1.- veure el que fem:
Ens resistim a parlar com a col•lectiu quan ho agafem pel cap gros. La veritat és que quan el Dani passa un escrit contra la manera de designació del successor de Casaldàliga per a fer un recull de firmes, tota la diàspora col•lapsa els ordinadors apuntant-s'hi...A la TV quan els immigrants fan una vaga de fam davant la catedral, sortim al costat donant pomes com a col•lectiu,...I, tots i cadascú, si som on som és perquè fem de mosca cojonera allà on som: sempre amb la paraula, emprenyant.
2.- reflexions a fer:
El problema no deu ser la paraula, que la fem anar, el que ens cal es una reflexió de per què Casaldàliga si, Girona no. El tema deu ser el valor de la paraula i les seves servituds. I també si som víctimes de la “mediatitud” de la paraula: hi ha paraules més agraïdes i de més aspres
3.- imaginem una paraula lliure pel futur capaç de donar vida i de desvetllar?

Acollida:
1.- veure el que fem:
A la diàspora hi arriba no sé qui, que ves a saber qui li ha dit i què collons pensa, però quan passa la porta, tots som igual, iguals en un cercle obert que escoltem amb respecte ( de vegades encara que pensem: ...ves per on!). Només diferenciem per la cadira, si te braços o és plegable, (que sempre depèn de l’hora d’arribada i de la sort que tinguis!)
2.- reflexions que cal fer:
Jo de vegades em trobo a gent a la rotllana, que penso que no li hauria dit mai res i ves per on allà al cercle no hi sobra ningú
3.- un futur obert a tothom com el que diu a "carta a un Jueu" (saint-exupery): un lloc on ningú pregunta d'on vens, ni on vas, ni qui ets, on tothom és com és, sense tenir que deixar a la porta la seva identitat, no és el futur que volem?

Autoritat:
1.-veure el que fem:
Els més ancians són venerats per la seva saviesa. El que diu el Semir va a missa...ens repartim la preparació de la següent trobada, deleguem a un grup la preparació i obeïm tot el que ens proposen: que cal cantar no sé com?, ..doncs a cantar,...que cal parlar de no sé què?...doncs a parlar...que toca cafè?...doncs al carrer...
2.- reflexions que cal fer:
El problema no és la autoritat sinó com s'exerceix i sobre tot a favor de qui s'exerceix. I també d’on surt i qui la dona i com
3.- delegació de la comunitat, saviesa, ancianitat, al servei de... no s'entreveu una autoritat amb la que hi estaríem d'acord?,... si, ara, no ens posa problemes,.. no hi ha una pista de futur en el que ja fem?

Organització:
1.- veure el que fem:
Ens fixem i reservem un dia cada no sé quan, es preparem un bon dinar, ens passem informació, tenim les llistes que actualitzem, fem resums,....
2.- reflexions que cal fer:
Com que a tot arreu treballem en xarxa i ja ens sembla lògic.....
3.- oi que una organització de xarxes, una xarxa de xarxes, lleugera, simple, àgil, barata,....és un somni de futur?

Celebració:
Deu n'hi do del que hem tragat a les celebracions que fem!....i no hem consensuat res amb discussions ni plantejaments teòrics. Ens hi posem i prou. Cadascú treu del seu bagul el millor que li sembla pel grup. Però si ho fem és perquè ens diu alguna cosa de certa al nostre cor.

Vol dir que no dibuixem alguna cosa pel demà?

(se'm va acabant el rotllo....)

Però, si això no és institució, que baixi déu i ho vegi! i dit així potser ens posaríem d'acord i sobretot no ens posaríem pedres a les sabates.
Au, doncs a la feina, que el futur és demà.
petons
Carles