per Xavi de Pedro
Primavera'2000.

"La vida consisteix en aprendre a estimar"
Abbé Pierre,
Comunitat d'Emaús

"Hem de ser el canvi que desitgem veure en el món"
Mahatma Gandhi

"También nos anuncian otro mundo posible las voces antiguas que nos hablan de comunidad. La comunidad, el modo comunitario de producción y de vida, es la más remota tradición de las Américas, la más americana de todas: pertenece a los primeros tiempos y a las primeras gentes, pero también pertenece a los tiempos que vienen y presiente un Nuevo Mundo"
Eduardo Galeano
"El Libro de los Abrazos"

Justificació personal

La idea d'aquest full es recollir una sèrie de preguntes que ens ajudin a tots plegats a identificar quines mancances trobem a la vida que portem cada dia dins de la ciutat que vulguem omplir a través d'una vida en comunitat amb altres persones. Alhora, m'agradaria donar una sèrie d'elements de referència sobre l'experiència de vida en comunitat d'altres persones, ja siguin de caire religiós o no, però en general totes elles motivades per potenciar el creixement individual i el creixement com a societat.

A més, sento que hi ha força gent que d'una manera o altre viu una mica insatisfeta amb la vida que porta, i que la idea de viure en comunitat (i/o viure en un ambient rural fora de l'estrès quotidià de la ciutat) li motiva i dóna espurnes d'esperança i il•lusió, tot i que en general no se sàpiga bé com precisar aquest "viure en comunitat" idíl•lic que sembla que molts tenim immers dins l'aire que respirem als nostres somnis. Crec que hi ha la sensació que alguna cosa relacionada amb la vida en comunitat ens ompliria una mica més les nostres vides, però no es té clar el model a escollir, o entre quins models escollir.

De la mateixa manera sento que si no veiem l'aparador de la sabateria on triar les sabates que volem ens pot fer pensar que de fet no els hi passa res a les nostres sabates trencades que no ens ajuden a caminar; són les úniques que coneixem i no sabem fer d'altres,... i total, aquestes no ens deixen caminar tot lo bé que voldríem, però ja ens deixen anar tirant....

Què entenem per "viure en comunitat"?

"En aquest llibre, el terme 'comunitat' el reservem sobre tot a les agrupacions de persones que han deixat els seus llocs habituals per a viure amb altres sota el mateix sostre, crear entre elles relacions interpersonals, viure i treballar segons una nova visió de la persona humana, i de les seves relacions amb els seus semblants i amb Déu". És un aspecte molt restringit; altres poden donar a la paraula "comunitat" sentits més amplis"
Jean Vanier, fundador de les Comunitats de l'Arca.
"La Comunidad. Lugar del perdón y de la fiesta". 1995.

Cadascú té la seva visió personal d'aquest concepte, la seva idea més o menys difosa i més o menys clara. Però en qualsevol cas, hi ha alguna cosa dins la imaginació de molts de nosaltres que sembla que s'activa positivament quan sentim allò de viure en comunitat, tenir coses en comú, fer coses plegats, compartir objectius i/o béns materials, etc... Ara bé, és ben possible que a la que comencéssim a parlar de què entén cadascú quan es parla de viure en comunitat, sortirien moltes discrepàncies i punts divergents, en infinitat d'aspectes diferents relacionats amb la vida en comunitat.

"Com he estat a prop de moltes persones atretes per la comunitat, per nous estils de vida, he comprovat la gran ignorància que existeix en el que concerneix a la vida comunitària. Molts creuen que es tracta de ficar sota el mateix sostre a algunes persones que s'entenen "poc més o menys" o que es comprometen amb un mateix ideal. El resultat és a vegades desastrós. La vida comunitària no està composta simplement d'espontaneïtat ni de lleis. Hi ha condicions precises, necessàries, per a què aquesta vida comunitària es pugui aprofundir i extendre mitjançant crisis, tensions, i "bons moments". Si aquestes condicions no es donen, és possible qualsevol desviació que conduirà finalment a la dispersió de la comunitat, o a l'esclavitud dels seus membres."
Jean Vanier, "La Comunidad. Lugar del perdón y de la fiesta". 1995.

Per tant, és imprescindible tenir ben clar que vol dir vida en comunitat, abans de començar un projecte, del tipus que sigui, que comporti algun estil, per petit que sigui, de vida en comunitat?

Jo crec que no. Per que sovint el que més ens ajuda a caminar no és tenir-ho tot clar de ben al principi sinó tenir les preguntes adients com a companyes de camí que ens ajudin a macerar/madurar el tresor que portem a dins.

Per això, sobre el tema de viure en comunitat crec que és molt adient i necessari recollir de les experiències diverses que coneixem al nostre voltant, i aprendre d'elles per a donar passes endavant. I recollir aquestes experiències a través de formular-nos preguntes que ens ajudin a extreure el suc base d'on poder construir un model nou de convivència engrescador, motivador per a cadascú de nosaltres i esperançador per al futur que tenim endavant i que volem deixar a les generacions que ens venen al darrera.

Sento que ens falten models de vida en comunitat a partir dels quals definir i sembrar el nostre propi.

Models de vida en comunitat

"Sense cap mena de dubte, San Benet hauria apreciat l'aforisme de Dietrich Bonhoeffer:
'Aquell que estima la comunitat la destrueix; aquell que estima als germans és el que veritablement la construeix' "
Esther de Waal, "Seeking God", 1984.

A molts països han sortit experiències de vida en comunitat des de sempre, i fins a on jo sé, algunes d'elles encara funcionen, i creixen i continuen extenent-se. És el cas de comunitats de Mèxic (Aguas Calientes, Yalalag, ...), CentreAmèrica, "comunitats intencionades" (Intentional Communities) als Estats Units d'Amèrica... Els Kibbutz d'Israel, segons tinc entès, han estat un exemple de referència com a model de vida en comunitat, però ara sembla que estarien perdent la seva força (?)...

En altres indrets de la geografia espanyola també han sortit experiències diverses com "Comunidad de la Cave" (a prop d'Itoiz, Navarra), "Mas de Noguera" (Castelló), Pueblo de Dios (Huelva), xxx (València), "Tierra y Libertad" (Andalusia)...

I en un àmbit més proper, i des d'un punt de vista molt ampli del concepte de comunitat, podríem dir que qui més qui menys, tothom coneix el cas d'estudiants que comparteixen pis durant alguns anys, o parelles que es comprometen mútuament, van a viure a un pis/casa unifamiliar, tenen fills... (com la gran majoria de les famílies de tots nosaltres), o bé les comunitats religioses (convents, pisos enmig de la ciutat, etc.),... Des dels pisos d'estudiants fins a les comunitats religioses, trobem un ventall molt ampli de detalls que ens parlen de la vida en comunitat, des dels més elementals i potser inconscients de vegades, fins als més rigorosos i profunds en altres casos.

"El que diferencia a una comunitat d'una colla d'amics es que en una comunitat explicitem la nostra pertinença mútua i els nostres llaços; anunciem els nostres fins i l'esperit que ens uneix. Reconeixem junts que som responsables els uns dels altres, i que aquest vincle ve de Déu, que és un do seu. És Ell qui ens ha escollit i ens ha cridat a viure junts, en una aliança d'amor i atenció mútua. Un grup d'amics pot convertir-se en una comunitat quan el seu sentit de pertinença creix, quan s'obre als altres, quan a poc a poc els seus membres comencen a sentir-se veritablement responsables els uns dels altres."
Jean Vanier, "La Comunidad. Lugar del perdón y de la fiesta". 1995.

També existeixen altres iniciatives de gent soltera i/o parelles que han decidit anar a viure sota el sostre d'un mateix pis o edifici, compartint bens materials, estones de pregària (en el cas de grups religiosos), un projecte comú de treball al barri, per fer la vida una mica més acollidora dels més pobres, etc.
Em venen al cap:
La comunitat cristiana de laics de la Barceloneta, de parelles i solters que viuen al mateix edifici i tenen un compromís ferm dins i fora del barri.
O la comunitat de laics cristians dels drapaires d'Emaús de Sabadell.
O les comunitats de l'Arca a Catalunya.
O la comunitat de laics cristians de l'Olivera de Vallbona de les Monges.
O de les comunitats més inexpertes de caire cristià com la dels cinc nois del carrer Marquès de Barberà del Raval.
O les comunitats integrades per cristians i no creients, com la de la Cuca (els cinc del pis dels físics pel desenvolupament).
O la recent comunitat cristiana de laics de Sant Boi de Llobregat.
O la de les dues parelles de Sant Cugat-Terrassa.
O la recent també de les cinc noies de Via Laietana...
...
Qui més qui menys, totes aquestes experiències tenen una certa idea de vida en comunitat, seguint una sèrie d'ideals de vida compromesa i solidària per la transformació d'aquest món amb el nostre granet de sorra, sense identificar-se explícitament amb cap religió, o bé identificant-se amb la figura i ensenyances de Jesús de Natzaret, o altres mestres espirituals.

(segur que em deixo moltes, però l'objectiu ara no és fer una llista exhaustiva de totes les experiències comunitàries nascudes a l'àmbit català, ni comparar unes respecte les altres, sinó tan sols esmentar uns quants exemples que ens sonin més propers, de tot tipus de profunditat i exigència interna, tots igual de vàlids en el seu àmbit)

Ara bé, en cas de que volguessis apuntar-te a una iniciativa de vida en comunitat, quin model agafaries tu com a base?

Potser tampoc no trobem el model que ens acaba d'agradar, o no coneixem prou les altres experiències de vida en comunitat que veritablement funcionin i siguin enriquidores per al creixement individual i grupal del qui en formen part, com per a donar una opinió raonada o una elecció intuïtiva.

I llavors ja hi tornem a ser, com no veiem el que ens agrada ens desanimem i ja ens estan bé les sabates trencades de sempre, que ens permeten anar tirant, i a més són les que gairebé tothom porta!.
(perdoneu la meva fixació personal amb l'exemple de les sabates, però es que quan redactava aquests fulls jo estava necessitat d'unes sabates noves - en tots els sentits!).

Doncs us proposo que entre tots plegats intentem extreure de la nostra curta o llarga experiència els elements base per a definir una base on es podria sustentar una vida en comunitat gratificant, engrescadora, que ens ajudes a créixer i ser més conscients del moment de la nostra vida, de la capacitat d'estimar que tots portem a dins, de que som capaços d'influir en aquest mon per a fer-lo una mica més habitable i mes acollidor per als més pobres i humils, i anar transformant les estructures injustes que el regeixen.

"Exprimidor" d'experiències

Les preguntes que suggereixo estan pensades per a ajudar a extreure saba bruta del nostre tronc ramificat i divers d'experiència comunitària. Si haguessis de dir com t'agradaria a tu que fos la comunitat ideal en al que tu creus que et trobaries més a gust i que seria sostenible i enriquidora per a tots els que hi formessin part d'ella, què respondries a les següents preguntes/disjuntives/opcions?

(si penses que et pot ajudar, escriu les respostes que creguis més importants en un full. A més, si ho fas així, serà més fàcil després que altres persones se'n puguin beneficiar més endavant de les teves reflexions, sensacions, intuïcions, ...)

Potser entre tots definim els trets principals que permetrien un model de comunitat que fos adequat per a un grupet/s, etc... i potser d'aquí a un temps ens podem reunir tots plegats a comentar les nostres idees, i potser sortiria algo de tot això a mig termini...)

De la motivació profunda, objectius,...

1) Respecte l'objectiu que et mouria a tu a integrar-te en una experiència comunitària: Què et mou a plantejar-t'ho? Que et mouria a dir que sí?

2) Què creus que trobaries en una comunitat que no trobaries ja vivint en un pis/casa sol o amb la teva parella d'una forma més o menys convencional?

3) Respecte els objectius dels integrants de la comunitat: cal explicitar-los bé?
a) Si, i fins i tot per escrit és millor (imprescindible?)
b) Si, amb tenir un cert consens parlat ja n'hi ha prou.
c) No, ja se sap que tots participarem en el que puguem de la millor manera que sapiguem....
d) ...

4) Respecte als mitjans per a assolir els objectius fixats: cal explicitar bé els mitjans que es pensen fer servir?
a) Si, per escrit.
b) Si, de consens parlat n'hi ha prou
c) No cal, ja aniran sortint.
d) ...

5) Respecte a l'alçada del llistó que voldríem marcar inicialment per a la experiència de comunitat:
a) ser modestos inicialment?
b) ser ambiciosos inicialment?
c) ...

6) Respecte a que la comunitat ofereixi un servei com a grup: si? no? de quin tipus? com? I això no va en detriment del funcionament intern?

7) Respecte al com prendre decisions:
a) per majoria
b) per consens
c) ...

8) Respecte a integrar la vida en parella dins la comunitat amb solters: com fer-ho?
a) No hi ha cap problema de viure sota el mateix sostre, la vida quotidiana d'una parella com a tal no afecta a la vida dels solters.
b) Millor en pis separat, dins el mateix edifici, ...
c) ...

9) Respecte el tema de la fe religiosa dels integrants de la comunitat:
a) creus que és factible una comunitat de creients i no creients, en que cadascú pugui veure respectada la seva llibertat religiosa i sense que això generi distanciament entre els integrants de la comunitat?
b) creus que no s'han de barrejar grups que en el fons tenen motivacions diferents, potser?
c) pisos de creients per un costat, i pisos de no creients per l'altre, però amb objectius comunitaris de confluència consensuats i respectats per tots per igual.
d) ...

10) Respecte integrar religiosos dins la comunitat (en cas de ser religios el model de comunitat en què tu penses):
a) Comunitat de laics només
b) Comunitat de laics amb religiosos
c) ...
11) ...

Dels béns materials, economia, propietats,...

12) Respecte a compartir els béns...
a) Compartir tot lo material
b) Només despeses bàsiques (lloguer, telèfon, aigua, etc.)
c) ...

13) Respecte donar diners a altres accions/entitats encaminades a fer aquest món més just:
a) Donar a lloc conegut al qual es pugui fer seguiment?
b) Donar al lloc que més es cregui convenient, tot i que no es pugui fer seguiment de l'evolució del projecte?
c) ...

14) Quina quantitat donar:
a) fix?
b) percentual dels ingressos?
i) Quin percentatge: 10% (el "diezmo" d'abans?)
ii) 0.7% (simbòlic)
iii) 50%...

15) Respecte la manera d'aconseguir cèntims:
a) Tenir una feina per a "guanyar-se la vida", i després amb el temps lliure que quedés, participar en la mesura del possible dels objectius comunitaris
b) En cas de vida rural("neo-rural"?), treballar al poble en concret o voltants d'on vivim (cas de pobles abandonats de Lleida, Pirineu, etc)?
c) treballar a la ciutat propera (Barna, en la mateixa feina que abans?)
d) ...

16) Respecte els estalvis: volem estalviar? Quina quantitat?
a) No, volem tancar un període econòmic (any?) sense guanys nets que se'ns acumulin per sobre de cert llindar.
b) Estalviar un percentatge dels guanys mensuals/ anuals?
c) Estalviar el que ens quedi un cop fet el donatiu periòdic?
d) ...

17) ...

De la logística del quotidià

18) Respecte a si en un poble o en una ciutat...
a) En un ambient rural
b) En un ambient urbà
c) ...

19) Respecte al lloc físic on viure....
a) Compartir pis
b) Viure en pisos separats del mateix barri/poble/...
c) ...

20) Respecte al nombre màxim de gent dins la "comunitat", o dins de cada "node"/grup d'una comunitat més gran, per sobre de quin numero diries ja que hi ha massa gent per a poder treballar els objectius que tu voldries que es treballessin al grup?
a) 5
b) 20
c) >100
d) Indiferent
e) ...

21) Respecte l'ordre i sistematització de les tasques organitzatives internes: com? cada quant fer neteja? I això no va en detriment del servei cap en fora que ofereix la comunitat?

22) Tenint en compte que les persones dels dos sexes som diferents així com la relació entre solters i parelles també sol ser diferent, que escolliries tu per la teva comunitat?
a) Només solters d'un sol sexe
b) Només solters de qualsevol sexe
c) Només parelles
d) Indistintament

23) Respecte al temps lliure i personal individual de cadascú: fins a quin punt creiem que és important crear-lo/mantenir-lo/fer-lo servir per al nostre creixement personal?
a) Sí es important, però cal recordar que tot el temps invertit en un mateix es temps que no s'inverteix en tasques de la comunitat, o de transformació de la societat.
b) Sí és important però sense passar-se, que la Revolució requereix molta feina
c) És important però secundari; el primer són els objectius definits comunitàriament
d) És vital i cal respectar-ho i potenciar-ho com per exemple marcant-nos que cada dia hem d'estar una estona en soledat?
e) ...

24) ...

De la reconciliació, avaluació del camí,...

25) Respecte al reconciliar-nos entre la gent del grup en que han sortit frecs personals... Com creus que és la millor manera d'enfocar-ho, a la llum de la teva experiència?

26) Tenint en compte que de vegades des de dins d'un grup costa de veure i afrontar els petits frecs de convivència que van sortint dins del grup, així com que de vegades ens costa ser fidels als objectius marcats pel grup, escolliries una comunitat...
a) Amb consiliari/observador extern
b) Sense consiliari
c) ...

27) Respecte la freqüència de revisió grupal dels objectius marcats?
a) mensual
b) anual
c) ja es veurà sobre la marxa
d) ...

28) Respecte a les normes de funcionament intern i logística: com revisar el seu acompliment? Cada quant?

29) ...

Problemes i conflictes en la vida en comunitat

"He vist centenars de persones arribar a una comunitat 'intencionada', totes pensant que han trobat un lloc a on no s'hauran d'enfrontar a "allò" (cadascú de nosaltres tenim el nostre propi "allò"). Ja en sis setmanes, la sencera preocupació comunal s'enfocà en fer-li a ell o ella confrontar-se amb "allò". És incòmode; una comunitat intencionada sempre ressalta la qüestió que tu intentes evitar en afegir-te a una comunitat"
Daanan Parry, "The Dance of Male and Female in Intentional Community," In Context (Hivern 1983): p23.

[incloure especialment un resum del capítol "Problems and conflicts in Community", de Builders of the Dawn. Community Lifestyles in a Changing World, de Corinne McLaughlin and Gordon Davidson, 1985. Poso els títols tot seguit, com a "avanzadilla", doncs el texte és en anglès, i traduir-ho portarà el seu temps:]

El Grup vs. l'Individu: sobrecuinant-se dins la "sopa-de-grup"

Espai Privat vs. Espai Comú: El vell instint territorial

Dependència vs. Autonomia: Comunitat com a estat de benestar

Activitats Obligatòries vs. Voluntàries: "Fer això? I per què Jo?"

Idealisme vs. Realisme: "No em diguis el que he de fer!"

Orientats per objectius vs. orientats per processos: els sentimentalistes es troben amb els activistes

Programació vs. Espontaneïtat: "Ves amb el Fluir de la vida, home!"

Treball infinit i Reunionitis: agafant les malalties contagioses de la vida activa.

Trànsit de persones per la comunitat: L'herba sempre és més verda a l'altre costat de la tanca

"Karma" familiar no resolt: "Sembles la meva mare!"

Qüestions dels menjars: L'eterna batalla

Neteja vs. Porqueria: "La teva mare no treballa aquí així que hauràs d'encarregar-te de la teva part de la neteja tu solet!"

Algunes experiències de comunitats cristianes i no confessionals arreu del món
(algunes experiències d'aquest tipus ben a prop, com els drapaires d'Emaús):

soi a ua-ambit.org" rel="">tret de SOI - Servicio de Observación sobre Internet RIIAL, del seu butlletí setmanal nº90, 5-11 maig2000. Correu-e: soi a ua-ambit.org

AL SERVICIO DE LA ESPERANZA Y LA CARIDAD Por Anna-Bel Carbonell y Grazyna Groth

"La vida consiste en aprender a amar" Abbé Pierre, Comunidad de Emaús.

"Aspiramos a vivir con el Evangelio en una mano y con el periódico en la otra", don Matteo Zuppi, consiliario de la Comunidad de San Egidio de Roma.

"Cuanto más quiere el cristiano vivir un absoluto de Dios, más es necesario que este absoluto sea vivido en el corazón del sufrimiento humano", hermano Roger, fundador de la Comunidad de Taizé.

Estas tres declaraciones de fe, de esperanza y caridad hechas desde lo más humilde del corazón humano, tal vez no sean más que una selección, un breve apunte sobre el sentir de cristianos sencillos que han optado por entregar su vida a Cristo, acompañando a otros cristianos con los que viven en comunidad, y al servicio de los más necesitados. No pretende más que ser eso, una selección, de algunas de las frases más bellas salidas del corazón de grandes personas que nos animan a seguir las huellas de Cristo, a dar esperanza al mundo.

San Egidio, Taizé, Emaús, las Beatitudes, Catholic Worker... cabe encuadrarlos como comunidades entre los "nuevos movimientos" que fomentan una nueva visión de la Iglesia y de los laicos, y que han querido lanzar su mensaje también desde Internet.

La Comunidad de San Egidio nació en Roma en 1968, a la luz del Concilio Vaticano II. Como ellos mismos se definen, son un movimiento laical. Su fundador Andrea Riccardi se inspiró en el deseo de Juan XXIII de que la Iglesia no debía ser un museo, sino la fuente en la plaza del pueblo, abierta a todos los que tengan sed. En su página web http://www.santegidio.org (en cinco idiomas) podemos encontrar con facilidad toda la información necesaria para conocer quiénes son, sus actividades, cómo contactar con ellos... Esta Asociación pública de laicos de la Iglesia, con más de 30.000 personas comprometidas en la evangelización y la caridad en más de 25 países de diferentes continentes, aspiran a vivir con los ojos y el corazón abiertos a todos los problemas del mundo. Con sus últimas campañas a favor de la moratoria de la pena de muerte o la intercesión como mediadores en procesos de paz han hecho que muchos los consideren el brazo laico de la diplomacia del Vaticano.

El deseo de crear una comunidad en la que sea posible concretar la reconciliación cada día, está en el origen del proyecto de vida de la Comunidad de Taizé, fundada en 1940 por el Hermano Roger. En http://www.taize.org (en varios idiomas). Con un claro espíritu ecuménico, la comunidad acoge en la oración a todos los que alberguen la esperanza en su corazón o estén dispuestos a acogerla. Por definición, desde su más profunda esencia, la comunidad es un signo de reconciliación entre cristianos divididos, entre pueblos separados y, como ellos mismos apuntan, "quisiera ser una parábola de comunión en la que cada día se busque la reconciliación". Además de sus conocidos encuentros internacionales de jóvenes, Taizé, desde hace años y a través de la Operación Esperanza se ve en el deber de aportar un apoyo a los más desheredados en zonas como Sudáfrica, Bangladesh, Brasil...

En 1933, en Estados Unidos nacía el movimiento Catholic Worker. La periodista Dorothy Day y Peter Maurin crean las comunidades de Catholic Worker partiendo de la firme creencia que la dignidad de Dios se manifiesta en cada ser humano. Las más de 140 comunidades que actualmente se pueden encontrar en EE UU, Australia y Europa están formadas por cristianos comprometidos con la no violencia, la pobreza, la oración y la hospitalidad con los sin techo, los refugiados... y siempre en continua protesta contra la injusticia, las guerras, el racismo, etc. En su web http://www.catholicworker.org (inglés) podemos informarnos más ampliamente.

http://www.beatitudes.org (en castellano, inglés, italiano, alemán) es una de las nuevas comunidades que nacieron en Francia en 1973. Sus miembros son cristianos que hacen una fuerte apuesta por la vida en común, compartiendo bienes, pobreza voluntaria, vida sacramental y servicio. Esta comunidad carismática dedicada a los más pobres la componen familias con hijos, solteros/as, sacerdotes, hermanos/as, diáconos permanentes, etc.

La primera Comunidad de Emaús nació cerca de París en 1951 y por aquel entonces se llamó la Comunidad de los Traperos de Emaús. Viejos papeles, chatarra... era el medio de supervivencia para sus miembros, tal y como hacen muchos pobres a través del mundo. Hoy en día, aún en la mayoría de los grupos Emaús del mundo, el trabajo y la autonomía financiera están basados en la recuperación de materias primas para su reciclaje. El Abbé Pierre, su fundador, ha promovido de todas las maneras posibles, y especialmente a través de la vida en comunidad, la lucha por la integración de las personas excluidas. Exclusión que descubrimos tanto en los países llamados desarrollados como en los países en vías de desarrollo. En http://www.emaus.org (inglés, español, francés) se nos informa extensamente y con detalle del movimiento solidario no confesional Emaús Internacional de más de 400 grupos de base en 28 países del Norte y del Sur. Comunidades de acogida para personas marginadas o golpeadas por la vida. Para su fundador Abbé Pierre lo esencial de su vida de fe descansa sobre tres certezas: el Eterno es Amor; la certeza de ser amado; la certeza de que la libertad humana no tiene otra razón de ser que la de hacernos capaces de responder con nuestro amor al Amor.