Historial: 060311_11 de març 06 Pregaria

Sempre ens ha sobtat la premura dels monjos i monges per respondre el toc de la campana de la pregària. Tant és la tradició a la qual pertanyen, ho deixen tot ...i preguen.
A la propera Diàspora sentirem les experiències de diferents persones que fan la seva vida a ritme de pregària, o que fan del ritme de la vida una pregària.
• En Joan Taltavull Ens parlarà de la seva experiència personal de pregària natzarena, que parteix de la vida i del compartir amb els pobres.
• En Joan Ll i la Montserrat ens explicaran la seva experiència de pregària familiar.
• La Laia de Ahumada i en Jordi Martí de la pregària setmanal feta a casa i oberta al barri.
• En Carles de Ahumada de la pregària mensual feta en el poble, en una esglesiola romànica, oberta a totes les persones de la contrada.

Tot preparant aquesta trobada han sorgit un munt d’idees viscudes que volem compartir amb vosaltres per tal que us serveixin de preparació:
• La necessitat vital de fer pregària.
• La sensibilitat comuna de pregar en i des de la vida.
• La constatació que la pregària ens aboca als altres.
• La importància de tenir un lloc, un ritme, un ritual.
• La convicció que la pregària ens ha anat canviant la vida.
• I també que la pregària ha anat creixent amb nosaltres.
-----------
FRAGMENTS DE LA TROBADA
Es presenten diferents experiències de pregària d’alguns membre de la diaspra, des de la pregària més individual fins a la mes comunitària . En qualsevol cas, és un tema que a vegades costa explicar-ho sense sentir un cert pudor.

JOAN TALTAVULL: la prègària individual
• La pregària és un Do en la fe
• Pregar és pensar en Déu estimant
• Existeix una evolució de la pregària segons el moment de la persona
• La necessitat que té Jesús quan fa oració no és tant per donar exemple com per necessitat personal de fer-ho.

JOAN LL. I MONTSE: La pregària en parella
• Fa 5 anys que la pràctiquen a partir d’una experiència familiar dura
• Ha hagut una evolunció d’unes primeres pregàries senzilles que portaven a recitar el Pare Nostre en veu alta fins a espais establerts al matí (15 minuts) i al vespre (uns 40 minuts ) que combinen moments de silenci, música, meditació zen, lectura de textos…
• A casa han habilitat un espai permanent de pregària que facilita el recolliment i la concentració.
• Les conseqüencies del pregar junts la viuen com un arribar a la Llum per la Creu. S’han trobat amb un Déu proper que el tenen present continuament i que els porta ser millors davant els altres.
• La pregària obre el cor a l’esperança
• Pregar en veu alga perme conèixer més a l’altre que prega amb tu.
• Cal anar pregan per poder anar dient si.

LAIA DE AHUMADA I JORDI: MARTÍ: de la pregària familiar a la comunitària
• Fa 8 anys que ho fan com a necessitat per comparttir el projecte gestant d’un centre per sense sostre i també per desvinculació de la parròquia.
• 1 cop a la setmana 5 persones s’anaven reunint primer per parlar i comentar . Cada vegada més però es fa més sileci.
• També ha hagut una evolució, van establir un dia fixe i ara fan més silenci. En aquests moments participen setmanalment una mitjana de 20 persones.
• Proposen la promoció “d’esglèsies domèstiques”, fer comunitats a les cases de les persones, tal i com feien les primeres comunitats cristianes.

CARLES AHUMADA: La pregària comunitària
• La pregària comuna pot no respondre a una necessitat personal
• Fa uns 10 anys que el grup de revisió de vida format per homes i dones de pobles buscaven un espai de pregària .
• Ara han habilitat una esglèsia romànica i fan cada últim divendres de mes una pregària tipus Taizé que aplega unes 30 persones apx.
• No es preten tan “pregar junts” com compartir l’espai i el moment.
• A més la trobada mensual de gent de diferents pobles facilita l’intercanvi d’informació i activitats entre els assistents i és enriquidor.

TERESA VALLBÉ: La pregària com a veu de Déu que està dins nostre
• Cada vegada que pregues vas canviant el rostre de Deú
• Déu estar dins nostre i és el teu fons qui prega.

També surten d’altres experiències que confirmem que és important un espai . que lels moments de silenci i la lectura de textos pot aplegar tant a persones creients com no creients i que a vegades la necessitat de pregar i restar amb altres persones porta a una relació persona i un lligam del qual poden aparèixer projectes o activitats per la comunitat.

Per la propera diaspora s’acorda treballar el text que el Jaume va enviar per mail “RECONSTRUIR LA ESPERANZA” a partir de grups de treball a través del qüestionari que proposa el mateix text. L’objectiu seria posar en comú les preguntes del final del text.
El grup encarregat de prepara la diaspora és el Xavi de Pedro, la Pilar Massana i la Montse Dolz.

Us deixem amb aquesta frase de Rümï, sufí persa,
“No sólo el sediento busca el agua,
también el agua busca a quien tiene sed”