Al setembre vam acordar que la propera Diàspora seria sobre la crisi econòmica,
- des de la perspectiva de com ens afecta, com afecta als que tenim a la vora i què podem fer
- des de la fe i com a creients, davant el silenci de la jerarquia.
No oblidem que, també, la crisi ens ha de ser una oportunitat per a la reflexió, d’anar més a fons, una oportunitat per compartir…
Us passem un document que Cristianisme Segle XXI està redactant i que ens ha semblat oportú fer-lo servir de base de la propera reunió.
Aquest document té quatre apartats.
Proposem completar els tres primers apartats segons el que cadascú hagi viscut o tingui més a mà segons el lloc de treball, a la vida del carrer, grups d’immigració, persones properes, documentació, empreses de producció o cooperatives, des dels serveis socials, des de la sanitat…
De manera molt especial ens sembla que hauríem de treballar l’apartat quatre, és a dir, fer propostes.
Davant la crisi, ¿què podem fer? ¿què haurem de fer? :
- denunciar, crear opinió…
- una acció tipus “dejuni…”?
- posar en comú una part del sou?
- participar de manera permanent com a Diàspora de la plataforma creada per la crisi?
- participar a la plataforma “Una altra veu d’Església”?
Finalment dir que podríem veure si tenim ganes i possibilitat de formar un grup de formació, per ex.: sobre cóm llegir la Bíblia ara.
El “petit grup”
Montse, Mª Pilar, Jaume, Pepe, Elena, Carles, Auxi, Pablo, Núria, Montse, Joan, Anna i Rosa.
La crisi actual que sacseja el món ha esclatat produïda per l’ambició d’uns pocs que sense cap principi ètic no tenien altre objectiu que l’enriquiment sense límits i sense cap preocupació per els interessos de la majoria. En foscos ambients de l’enginyeria financera s’ha covat una actuació irresponsable produïda a Estat Units i que ha desbordat al món sencer.
Davant d’aquesta situació, els sotasignats manifestem la nostra
INDIGNACIÓ:
- Perquè ens sentim segrestats econòmicament i moralment per unes entitats i un sistema que durant segles ha actuat i actua amb total impunitat.
Perquè el nostre rescat l'hem de pagar nosaltres sense poder negar-nos a fer-ho.
Perquè els nostres diners no poden anar a les persones dependents, els pisos assequibles, els aturats, els marginats, el tercer món però sí per cedir al xantatge.
Perquè el G-8 o el G-20 mai no s'han reunit d'urgència per solucionar les mancances dels treballadors, de la gent gran, de les malalties endèmiques del tercer món, de les guerres econòmiques.... però sí s'han trobat ara per salvar el “seu” sistema.
Perquè n'estem farts de ser ostatges del déu-diner.
TRISTESA:
En comprovar el silenci del intel.lectuals i dels líders religiosos davant de la crisi i les seves conseqüències físiques i morals. En aquests moments aquest silenci només es pot interpretar com una complicitat vergonyant.
Especial al comprovar que al mateix temps que es reuneixen les grans potències econòmiques i financeres per intentar solucionar la “seva” crisi, l'Església Catòlica convoca a sínode a tots els bisbes per parlar també del “seu” problema: la lectura de les Sagrades Escriptures. Ni una paraula sobre el sofriment que causa i causarà aquesta crisi als més febles.
En comprovar la complicitat, de facto, de la majoria dels partits amb el sistema econòmic vigent.
En comprovar la manca d'energia progressista per unes alternatives més solidàries.
En comprovar l'augment de la xenofòbia tot buscant un boc expiatori.
En comprovar que l'ajuda al més febles d'aquí i al tercer món està minvant.
En comprovar que la contaminació del sistema -guanyar més al preu que sigui- ha arribat a milions de ciutadans fins el punt de sentir, davant de la situació actual, el síndrome d'Estocolm.
ESPERANÇA:
Perquè a nivell mundial apareix amb claredat la perversió del sistema econòmic actual i la seva ineficiència: per sobreviure ha de provocar -ja ho està fent- un genocidi continental o la mort del planeta.
Perquè creiem en les persones i els pobles que busquen pacíficament però sense desànim la convivència i la distribució equitativa dels béns de la terra.
Perquè la mateixa globalització econòmica i mediàtica ha fet més evident l'existència d'una sola humanitat, plural i diversa, però amb les mateixes aspiracions.
Perquè ningú, per poca sensibilitat que tingui, pot atipar-se quan a la mateix taula el seu veí té el plat buit. Avui el món és una sola taula.
Perquè la nostra consciència ens esperona amb força a buscar alternatives i no la podem decebre..
I PER AIXÒ:
Davant la continuada i frenètica crida a consumir compulsivament, cal actuar amb serenitat i responsabilitat. Cal reforçar l’austeritat com un criteri que ens ajuda a una vida en dignitat.
No volem que la llei de la selva sigui la norma d’actuació en les relacions globals, cal un rellançament de la solidaritat feta amb eficàcia, des de l’estimació entre els humans per a compartir amb el món que viu, encara, en l’abandó.
Per a la solució d’aquesta crisi es necessari actuar amb responsabilitat i corregir unes institucions globals que cal reformar en profunditat.