FRAGMENTS DE Diàspora
13 setembre 2009
TEMA: Els creients en un món de no creients

Per començar direm que és un tema ampli, es destaca la participació de la majoria dels assistents (40 persones apx). En aquesta diaspora s’ha parlat molt i ha parlat tothom. Aquest tema molt vinculat a la vivència personal facilita les intervencions.

1. Reflexions entorn el tema: Què hi fa un creient enmig del món,?
En Jaume i l’Elena plantegen el tema. En el món d’ara, en el que cap discurs s’aguanta excepte el del sistema, és necessari el discurs de l’espiritualitat, retornar als orígens i tornar a preguntar-nos algunes preguntes per orientar les reflexions:
- De què serveix la fe, quines dificultats enmig de la “no-fe”?.
- com ho “veu” o ho “viu” la gent del nostre voltant, o potser el món no és tan “no-creient”?,
- A falta de “Déu” sorgeixen nous “déus” o noves “religions” (sectes que donen seguretat, la fascinació pel món oriental, religions a la carta, la importància a “estar bé”, esoterismes, sentiments, New Age..) què tenim en comú amb aquestes “fes”?.També neixen petites comunitats, discretes, de fe encarnada, més o menys institucionals, diàspores...
I una pregunta: la nostra “comunitat-diàspora”.. ¿és comunitat de Jesús....? ¿en què creiem? ¿com?...
Relacionat amb aquestes preguntes n’hi havia una altra: “Quina és la nostra relació amb l’església institucional?” perquè la critiquem i sovint ens sentim incòmodes amb algunes actituds de la jerarquia però la majoria hi som, en formem part, som a parròquies o a d’altres grups...
Algunes reflexions han estat:
No cal amoïnar-se per la continuïtat de la fe en els fills. Hem d’anar fent. Arrosseguem molta brossa i és normal que hi hagin reticències, Cal tirar endavant i ja es veurà. Hem de ser confiats.
Hem de ser creients i prou. Sense fer cas del Vaticà que té més de romà que de cristià. Hem d’actuar des de la llibertat.
Estem a la “fosca nit”. Hi ha crisi espiritual però en el món occidental. A altres llocs del món, com l’Àfrica o els propis immigrants que arriben a Occident tenen fe sense dubtes. Hem de tenir presents que no a totes les religions o creences es viu aquesta crisi de fe. La qüestió que avui plantegem és pròpia de la nostra cultural occidental.
En aquest sentit és cert. Els immigrants a Emaus no es fan tantes preguntes, i tampoc és que això estigui bé. Esta bé tenir una fe ferma però tampoc es tracta de ser radical i tanca en aspectes molt bàsics de respecte.
La religió és l’opi del poble quan és opressora i no garanteix drets per tothom ni millora l’estat de l’ésser humà.
En què creiem? En les obres, no tant en la normativa a complir. Els valors i accions poden ser compartides tot i que la ideologia no. No estem tan lluny de molts no creients, pel que fa a les obres.
Si no sabem captar el llenguatge dels joves i no sabem transmetre el missatge real de l’evangeli no vindran. El desafiament és buscar espais on la fe pugui estar sostinguda. Partint de la base que l’evangeli pot ser útil per l’ésser humà. Fer comunitats per sostenir la fe, continua sent un valor en el món actual.
El llenguatge de la fe és diferent al llenguatge mercantilista i productivista dels nostres temps. Cal tenir confiança perquè a nivell d’eficàcia és difícil mesurar resultats i productivitat però ens hem de deixar portar.
És difícil viure com en “un oasis” d’allò que ens han transmés. Ara el món ha canviat i allò que abans servei ara ja no serveix.
Tot i ser creient, a Cuba m’identificava més amb l’acció del Partit Comunista que amb el silenci de l’Esglèsia. Un s’identifica amb els lluitadors, els buscadors i aquesta conexió amb el “món exterior” a través de l’acció, podria ser l’espiritualitat del futur. No existeixen tantes ideologies diferents, tot grup humà té una espiritualitat i unes ganes de compartir.
També falten espais on compartir la fe. És cert que trobem companys de camí en la lluita però també faltarien espais “públics” i comuns on compartir Fe i Vida. Al final són vivències profundes de la persona que les acabem vivint de forma diferenciada.

2. Propostes de formació
Es presenten diferents espais de formació pel proper curs:
Formacions mensuals :
Durant el primer trimestre sobre alguna persona que ha marcat definitivament el món de la fe d’avui. Vam escollir Dietrich Bonhoeffer. A partir del seu diari a la presó “Resistència i submissió”
Durant el segon trimestre: què va passar al Concili Vaticà II
documents i actituds davant el món, la laicitat, la pobresa, l’església...
Durant el tercer trimestre: profetes i compromís social.
a partir d’algun tema d’actualitat

Aprofitar persones que vénen de fòra i Debats puntuals (p.ex. sobre la recent encíclia “Caritas in Veritate”)