Formació DIÀSPORA, Dissabte 27 de març de 5 a 7 de la tarda
En commemoració dels 50 anys del Concili Vaticà II (1962-65).
Un gir de 180 graus de l’Església.
Antecedents, com va anar i què ha passat després.
Casa d’espiritualitat Sant Felip Neri: carrer Nena Casas 43-47
(Ferrocarrils de la Generalitat direció Sarrià, parad Tres Torres)
Antecedents:
Pius IX (1846-1878). El Syllabus 1864, refús i condemna del món modern, contra la democràcia, liberalisme, laicitat...
retorn a l’escolàstica, refus de la conciència com a criteri, l’Església societat perfecta
1870, pèrdua dels Estats pontificis, Concili Vaticà I, Infal.libilitat. Immaculada concepció al 1854.
Lleó XIII (1878-1903). Colonialisme europeu., 1885, Conferència de Berlin. Orígen de les Missions...
Rerum Novarum el 1891, sobre “la condició de la classe obrera”.
Pius X (1903-1914), condemna del modernisme, Codificacio del Dret Canònic, Catecisme, la Missa
Benet XV (1914-1922). 1ª. GM.
Pius XI (1922-1939), Pactes de Letran amb Mussolini 1929, Acció Catòlica, la URSS,
España: Pastoral Col.lectiva 1938.
Anquiloament teològic, apologètica, l’església un castell tancat, retòrica sobre la “Veritat”
Pius XII (1939-1958), Paccelli, elegit el 2 de març del 39. 1 set. II G.M. Havia sigut nunci a Alemanya.
Silenci davant la Shoa
L'església de Pius XII, corrents interns.
Renovació bíblica: Divino afflante Spiritu, 1943 reinterpretar les fonts, gèneres literaris, escola de Jerusalem
Renovació patristica: Henry de Lubac, Jean Daniélou. Rev. Sources Chrétinnes
Renovació teològica: cristologia i església: Mystici corporis del 1943
Renovació ecumènica. Setmana de la unitat. Chévetogne. Al 1940, Taizé...
Renovació litúrgica: Mediator Dei al 1947. Al 1951, la Vetlla pasqual.
Renovació litúrgica a Catalunya. Congrés a Montserrat
Davant la ciència: Humani Generis 1950. Condemnes a Congar i Chénu
Dogma de l’Assumpció al 1950. Problemes ecumènics
Davant el món i descristianització: França pais de missió: Godin y Daniel. El Vaticà condemna als Capellans Obrers. Defensa del Card.Feltin. Cardjin, Abbé Pierre, Bernanos, Maritain,
Prehistòria del Concili
Van començar a aparèixer figures precursores, que preconitzaven el diàleg amb el món modern. Molts des de la Teologia i altres des de diferents disciplines (economia, sociologia, història, crítica literària, biologia...) molts d’ells condemnats però posteriorment pares del Concili
Yves Congar (església: Vertaderes i falses reformes, laicat..), Dominique Chénu (món obrer, pobresa), Theilhard de Chardin (ciència, evolucionisme), H.de Lubac (natural-sobrenatural), K. Rahner (reforma de la teologia), Bernard Häring (valor de la consciència i moral), J. Daniélou (història..), Eduard Schillebeck, H.von Balthasar, Ratzinger, Hans Küng, François Houtart (sociologia..)...
28 octubre 1958, Angelo Giuseppe Roncalli, Joan XXIII, Figura “peculiar” i l’aggiornamento ...
Encíclica social: Mater et Magistra, 1961, Església i Món: Pacem in terris 1963.
Anunci del Concili per sorpresa el 25 de gener del 1959, durant la “Setmana de la unitat”: consulta universal
Finalitat: promoure la fe, renovació de l’Esgl.... no un Concili doctrinal.
Conflicte central amb la cúria vaticana: Ruffini, Ottaviani, Siri, Felici... poder, economia, centralisme...
Fase antepreparatòria 59-60 i preparatòria 60-62. Onze comissions.
La proposta de documents era:
Revelació, fe, moral, castedat, litúrgia, mitjans de comunicació, unitat de l’Esgl., Església, Mare de Déu.
Finalment els documents van ser 16:
Quatre “constitucions”: Litúrgia, Església, Revelació, Món Actual-esquema XIII
Onze “decrets”: mitjans de com., Ecumenisme, Esgl.Orientals, bisbes, vida religiosa, formació sacerdotal, educació, religions no cristianes, laics, missions, vida i ministeri dels capellans.
La “Declaració” sobre llibertat religiosa.
Obertura, 11 octubre 1962. Discurs d’inauguració: “signes dels Temps” “no als profetes de calamitats”..
La 1a. sessió i la Cúria: 2.400 bisbes, observadors, experts...
No està previst ni la duració ni les sessions...
Bisbes: Am.Llat: Helder Cámara -Houtart, Leónidas Proaño, Samuel Ruiz..
Europa: Frings, König, Suenens, Ancel, Liénart... (el paper d’Espanya...)
Primer conflicte: es proposen per les comisions un noms que no són els proposats per la Cúria i es refusen els documents que la Cúria havia proposat.
Primer document “Missatge al món” del 13 d’octubre: no ha passat per la Cúria. És de Chenu i Congar
Modificació substancial del text sobre litúrgia, proposant una litúrgia més participada
Refús de l’esquema sobre Revelació (es negaven els Gèneres literaris, que Pius XII ja havia acceptat)
Refús de l’esquema sobre Unitat de l’Església (concepció sobre la Veritat).
S’aprova inicialment la Constitució sobre litúrgia: llengua vernacle, concelebració, de cara al poble...
Es decideix incloure el document sobre la Mare de Déu com appèndix del futur document sobre l’Església
El cardenal Suenens proposa que la pròxima sessió se centri en el tema Església “cap endins” i “cap enfòra”
El card. Montini s’hi adhereix, i el card. Lercaro fa una crida sobre la centralitat teològica dels pobres
La 1ª. Sessió s’acaba el 5 de desembre. Es fixa l’inici de la 2ª. sessió pel 9 de setembre del 63.
La figura de Joan XXIII i el mètode de la consulta oberta ha capgirat la direcció inicial del concili que la Cúria s’havia proposat. Es perfila una nova orientació, els conservadors són ja “la minoria”. Es crea una comissió per reduir el nombre de documents i donar-los-hi unitat, amb més participació dels no-Cúria.
Joan XXIII mor el 3 de juny del 1963. Hi ha interrogants sobre la continuació del concili.
Joan Bta. Montini, Pau VI 1963-1978, és elegit el 21 de juny. Intel.lectual i el “dubte” com a caràcter
Confirma la continuació i fixa l’inici de la 2ª. sessió pel 29 de set. del 63.
Segona sessió 1963
En el discurs d’inauguració parla de l’església, de la seva renovació, de l’ecumenisme i de la relació amb el món
Intenta apropar-se a la cúria, que s’ha sentit desairada per Joan XXIII
Comença la discussió sobre l’església, però amb un mètode nou: no hi ha document previ. Es passa una enquesata als bisbes preguntant quins serien els temes que consideren més importants. I els bisbes introdueixen un tema nou: la col.legialitat episcopal, i major responsabilitat dels bisbes en el goven de l’església universal. Demanen també un llenguatge més pastoral i no tant jurídic. Tot això acabarà tenint un document apart, sobre els bisbes.
Es comença a discutir sobre l’Ecumenisme
Es comença a discutir el text sobre Llibertat Religiosa, que la fonamenta sobre la llibertat de consicència. Pas endavant molt important en relació la laïcitat de l’estat. De fet corregeix la doctrina de Gregori XVI a Mirari Vos i la del Syllabus. Queden sense aprovar.
S’aprova el decret sobre Mitjans de comunicació i es torna a modificar el text de Litúrgia, inicialment ja aprovat a la 1ª.Sessió, fent-la més oberta i participativa. Instauració ràpida de la Reforma Litúrgica.
Fets paralels: Pau VI visita el patriarca de Jerusalem per acostar posicions respecte del decret sobre Esgl. Orientals.
A França comencen ja a Crear la Conferència episcopal. Tornen ls capellans obrers.
Es creen noves comissions a fi d’accelerar el final del Concili.
Tercera Sessió 1964
Comença la discussió de l’esquema de l’Església amb conflicte pel tema de la col.legialitat (centralisme-participació)
El document sobre la Mare de Déu provoca discussions pels rezels de les confessions protestants.
L’esquema sobre Revelació és nou: consideracions sobre l’escriptura...
es presenta la Tradició també com la transmissió viva de la Revelació:
una nova concepció de la història com a receptacle: Revelació “des de dalt “o “des de baix”?
Es discuteix el text sobre llibertat religiosa. Amplia el marge de la llibertat de consciència.
Debat molt dur i amb intervencios dubitatives de Pau VI
Mons. Lefebvre s’hi oposa: “l’error no pot tenir cap dret enfront de la veritat” “apostasia legal de la societat”
Es refusa el text sobre l’apostolat dels laics (movimens d’encarnació o d’espiritualitat...)
S’inicia el treball sobre “Església i Món contemporani” (Esquema XIII): acord en dividir el document en dues parts: temes generals i temes específics.
La Sessió s’acaba el 20 de novembre del 64 i aprova tres documents
. Constitució sobre l’Església. “Lumen Gentium”
El gran canvi està en els dos primers capítols, carregats de reflexions bíbliques i que presenta uns Església que no té res a veure amb la “societat perfecta i infal.lible” del Vaticà I. Parla de les imatges: Regne de Déu, Cos Místic. S’escull la imatge de Poble, més històrica
Constitució Jeràrquica: episcopat...
Laic i religiosos
Caràcter escatològic
La Mare de Déu: Mediadora?
. Sobre les Esglésies Orientals
. Sobre Ecumenisme (amb una certa decepció...).
Quarta Sessió, 1965. Clausura el 8 de desembre
Text sobre Llibertat Religiosa: la llibertat religiosa, fonamentada sobre la llibertat de consciència, és un “dret civil”. En canvi la minoría creu que qualsevol reconeixement de llibertat relig. es un pas cap a la secularització i separació Església-Estat. La majoria ho aprova, per dos raons: uns, perquè creuen positiu el pluralisme, els de l’Est perquè esperen la llibertat religiosa dels països comunistes.
Altres esquemes: religions no cristianes, funció dels capellans...
Text Església-Món, (Esquema XIII), “Gaudium et Spes”
El veritable inspirador fou Joan XXIII pel sol fet de convocar el Concili: discurs inaugural reconciliació amb el món. El responsable, cardenal Suenens, va confiar el redactat a experts de Lovaina...
Conflicte Houtart - Woijtila
I - Aspectes generals al món d’ara: grans canvis econòmics, desequilibris socials, culturals com l’ateisme,
valors cristians i valors de l’autonomia del món... :
hermenèutica dels signes dels temps i teologia de la història....
el caràcter comunitari de la vida humana, justícia, esperança...
el paper de l’església...
II - Alguns problemes Vida afectiva i Matrimoni
Fe i Cultura. El cristià davant l’autonomia de la ciència, la cultura
Vida econòmico-social, justícia, perspectiva del Sud...
Vida política i democràcia...
La guerra i la pau. La cooperació internacional (pas enrera en relació a la Pacem in Terris. Pes dels bisbes del EUA, Card. Spellmann - Vietnam)
Els grans principis o punt de partida de la teologia o el “des d’on” (allò de epistemologia o hermenèutica)..
. des del retorn a les fonts: escriptura, història i primeres comunitats...
. des de la història com a font d revelació, no des d’una “veritat eterna”
. des de la visió dels pobres. Els pobres “lloc teològic”
. des de la laïcitat i maduresa del món
. des del pluralisme religiós i el diàleg, descobrint les diferents “cares de Déu”
El Postconcili
Pau VI, al 1967, la Populorum Progressio
al 1968, la Humanae Vitae, sobre el control de natalitat. Greus conseqüències..
Creació de les Conferències episcopals... Aplicació de la Reforma Litúrgica, Dret Canòmic...
Inici i restriccions pel diaconat...
Agost 1978, mort de Pau VI
26 d’agost 1978 elecció de Joan Pau I i 28 de setembre, mort (¿?) de Joan Pau I.
Octubre del 78, elecció de Woijtila, Joan Pau II
El postconcili. Què ha passat després.
Inici de la
Teologia política a Europa. Refexions sobre Auschwitz, el progrés material, el record del sofriment...
Teologia de l’Alliberament a Amèrica Llatina
Ellacuria, Jon Sobrino, Leonardo Boff, Jose Comblin, Enrique Dussel,
Conferència de Medellín, agost 1968
de Puebla...
de Sto. Domingo
de Aparecida
Comunitats de base
Cristians pel Socialisme
Escisió per la dreta
Marcel Lefebvre. Fraternitat Pius X al 1970. Seminari d’Écône a Suïssa. Suspensió el 1976.
La Contrarreforma.
Pontificat de Voijtila, Joan Pau II (1978-2005)
Liquidacio del Concili... Condemna Teologia de l’Alliberament
Moviments conservadors i pentecostals: Opus, Comunión y Liberación, Legionarios, Kikos
Inteervencions polítiques contra l’Est: Solidarnosk, Banca Ambrosiana,
Pontificat de Ratzinger, Benet XVI
Conflicte a Tübinga. Congregació de la fe
Caritas in Veritate...
Església espanyola de la transició: Morcillo-Cantero....Tarancon, Jubany
Església espanyola actual: Rouco