PARENOSTRE I VAGA GENERAL
7 de juliol de 1991: Carlos Bonilla, obrer, màrtir del dret al treball, Mèxic
8de juliol de 1991: Martín Ayala, màrtir de la solidaritat dels marginats. EL Salvador
10 de juliol de 1988: Joseph Lafontant, advocat, màrtir de la defensa dels drets humans. Haití
Benvolguts amics i amigues, bon dia bona hora:
A vegades s'acumulen els esdeveniments, els sentiments, els dubtes, les angoixes, que no tens paraules, ni saps que dir; de ser capaç mostraries la teva ànima amb la seva foscor plena de gegants i capgrossos com un intent desesperat de que, per una vegada, parlin les coses mateixes –i poder obeir-les– en lloc de parlar de les coses que ens passen. La nit és curta, i la foscor es perllonga més enllà del dia. En moments així m'aixeco de matinada, sense albada, i reso l'única oració que em brolla del cor tota sola, i ho fa en castellà perquè així se'm diu a dins meu, i m'adono que només compto amb Jesús de Nazaret:
''__Padre nuestro que estás en el cielo,
Santificado sea tu Nombre.
Venga a nosotros tu Reino
Y hágase tu Voluntad,
Aquí en la tierra como en cielo.
El pan nuestro de cada día dánoslo hoy,
Y perdona nuestras deudas
Así como nosotros perdonamos a nuestros deudores.
No nos dejes caer en tentación y líbranos de todo Mal.
Amén__''
Ahir, més d'un milió de persones de carn i os van manifestar la seva voluntat de ser. Demà, amb l'horitzó que tenim per davant, haurem de fer una vaga general pel dret al treball, la fraternitat amb els marginats i els drets humans. Com haurem de fer tot això?
Ja és trist manifestar-se anant darrera i junts d'uns representants públics (governants i opositors) que ja han pres i tenen preses les mesures antisocials que faran malbé drets humans, el dret al treball i l'acollida fraterna dels marginats, però calia per la terra desautoritzar la llei. Ni atacar, ni defensar ni anar contra ningú, només desautoritzar, senzillament perquè som. Les persones de carn i os expressaven els seus sentiments, el seu rebuig, la seva disposició a la desobediència civil i a decidir lliurament; tanmateix la classe política entrevistada va parlar sense sortir-se ni per un moment de la seva màscara ni mascarada. Demà, dilluns, tornaran a fer del Parlament un teatre de titelles electoralistes sense cap sentiment de vergonya, ni sentir-se cridats al coratge cívic per la realitat d'un poble i els seus drets socials. És dolorós sentir-se orfe, ser orfe. Saber que no estan amb nosaltres, que tenen altres interessos que no som nosaltres ni els nostres.
Demà, amb la Vaga General, caldrà desautoritzar-los a ells i desobeir-los. Com podrem fer això?
Els màrtirs recordats al encapçalament d'aquesta carta, ho van ser perquè van seguir el camí i principi de Misericòrdia. I és aquest principi el que ens pot caldre sentir i tenir en compte per fer una Vaga General ben feta i sentir de nou el Parenostre, tot dient:
''__Pare nostre que estàs al cel,
Santificat sigui el teu nom Misericòrdia.
Vingui a nosaltres el teu Regne de humanitat, treball i solidaritat
Es faci la teva Voluntat de Fraternitat
Aquí, a la teva terra i nostra, com més enllà.
El pa de blat i drets negats de cada dia,
doneu-nos-ho també el dia d'avui,
I perdona els nostres deutes
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
No ens deixis caure en la temptació de no veure
al que està al meu costat com un germà;
i allibera'ns d'aquesta fam de segles de justícia, pau i llibertat,
pel teu Nom.
Amén__''
La Vaga que vindrà no és com qualsevol altre. Serà la Crida a la desautorització total i definitiva de que no volem capitalisme salvatge obligatori i totalitari. No volem que les nostres vides siguin nombres comptables. No volem que la nostra humanitat sigui negada per la compravenda de privilegis, ni que la carn de la que estem fets continuï sent mercaderia. Volem les nostres ànimes, els nostres cossos, la nostra carn com vida pròpia, digna i lliure.
La Vaga que vindrà no és com qualsevol altre. Volem cridar ben clar que sense compassió no pot haver-hi democràcia i no volem, per tant, cap govern capaç de legislar contra el seu poble en favor d'un Poder que és situa més enllà i per damunt de la misericòrdia. El bon cor consisteix en procurar pels més petits, la terra i la gent.
La Vaga que vindrà no és com qualsevol altre. No és un enfrontament d'uns contra altres, sinó l'acció de tots de donar l'esquena a uns malànimes que creuen que les nostres vides els pertanyen, la nostra terra i el nostre futur. Per això, la Vaga que vindrà i la seva Crida ha de ser organitzada per tots el ciutadans, des de els que pateixen presó per delictes famèlics fins els empresaris, farts de que el Capitalisme jugui amb dos baralles, una per a no perdre mai i altre per a guanyar sempre. Des de les assemblees d'aturats, consells de la vila, associacions de veïns, sindicats, AMPAS, i tota la xarxa de ong's, col.lectius i banc solidaris.
La Vaga que vindrà i la seva Crida, feta entre tots serà un dia de festa i trobada, de pau i alegria, perquè volem misericòrdia amb l'home i la terra. Aquest és el Regne i no un altre.
Una abraçada, José V. Clemente