Resum trobada diàspora 13 desembre 2008.

El tema de la Diàspora d’ahir era “Com ens afecta a nivell personal la crisi, com hi responem i propostes” a partir del Manifest que havíem passat. Us envio
un resum provisional de les idees més importants i els compromisos.
un acta molt imcompleta d’algunes de les intervencions.
el recordatori de les dates de les properes trobades.


Idees més importants:
. Molts vàrem manifestar que “tenim coixí” (econòmic, treball, pis, afectiu i familiar etc.), que per tant tenim sort de no sentir encara els efectes de la crisi a nivell personal.
. Que molts veiem i sentim aqusts efectes a la gent que tenim a la vora: per la feina, barri, voluntariat, parròquia, càritas etc. No es dona l’abast perquè s’ha incrementat la petició d’ajuts. No podem estar-hi insensibles.
. Molts es troben atrapats pel problema de l’increment de les hipoteques…
. Hi ha molta por. Alimenten i provoquen la por. La por paralitza
. Hi haurà increment de malaltíes mentals
. Ens hem fàcilment acostumat a un consum esbojarrat, sembla que sense consumir no podem viure.
. Indignats pel silenci dels intelectuals, de la jerarquia de l’església, dels polítics…
. La crisi serà llarga. És un final d’època i de canvi de model de producció i de relacions socials i amb la naturalesa. És una suma de moltes crisis: financera, econòmica, energètica, ecològica, alimentària, política
. La crisi és també una oportunitat per buscar alternatives i de motius d’esperança.

Propostes
- obrir un c/c. i posar-hi diners amb objectius concrets.
Que el primer ajut sigui per Dit i Fet. Després ja en parlarem
Obrir-lo a Oikos Banc, segons proposta del Xavi de Pedro
- anar a la plataforma contra la crisi: Rosa, Anna, Jose, Cristina
- Elaborar un Manifest
- Propostes de denúncia:
Acció semblant a l’Objecció fiscal: ja hem pagat els impostos donant els diners als bancs ¡!
Acció per demanar que la jerarquia es pronuncii: introduir paperets a les bústies de les esglésies


Properes trobades
dissabte 28 de febrer: Drets Humans, Tortura, Otan, pacifisme…a Vistalegre 15, com de costum.
dissabte 18 d’abril (primer dissabte després de Pasqua): a Vilartimó.
25 de gener, trobada del “petit grup”


Algunes de les intervencions (sense pretensió de ser exhaustiu. Perdoneu si ens deixem alguna cosa. Afegiu-ho)


Mª.Pilar

Nosaltres no ens sentim personalment afectats perquè tenim “coixí”
La crisi és una opotunitat per adonar-nos del què és essencial i del què és superflu, tan a nivell material com de relacions
Conec la crisi a partir de la feina de Serveis Socials: gent que ja estaven en crisi, ara estan més afectats, gent que anaven bé però havien estirat més el braç que la màniga estan molt afectats, i sobretot està afectada la gent que perd la feina i té problemes amb l’habitatge.
Molta por per part de tothom

Carles
Dificultats i possibilitats d’una empresa que produeix un producte “prescindible” i que vol ser d’economia social
L’alternativa és buscar formes diferents d’organitzar-se, de produir i de consumir
Buscar formes de solidaritat de resistència i de lluita i una altra manera de viure, amb respecte a la natura, que l’hem esquilmat amb tanta edificació.
Es un error que les empreses prescindeixin dels treblladors perquè estan eliminant capacitat de pensar i de buscar alternatives
Hi ha un factor psicològic de por molt important tan a les empreses com a la gent, que fa que estiguem quiets sense buscar sortides.
El silenci dels intel.lectuals és clamorós

Jose
Llegeix el magnífic text Tobies i la crisis com una paràbola del com ens trobem i què podriem fer.

Andrés
Ens hem acostumat a viure per sobre de les possbilitats. Cal austeritat.

Joan Lladó
Llegeix una reflexió del què suposa de ser voluntari de Càritas a St Andreu de la Barca
S’ha incrementat molt la demanda de la gent per necessitats materials
S’ha obert un debat sobre la relació entre les Càritas i els responsables de les parròquies i també sobre la responsbilitat sdels Ajuntaments
Les parròquies sembla que estan més procupades pel culte i els sagraments que pel que és essencial, els pobres

Montserrat Munté
Indignada amb
. el consum… “sense mòbil no podem viure…”
. situacions incomprensibles, per exmple, persones grans, propietaris d’un bon habitatge, que malviuen miserablement, que no el volen vendre per poder deixar-lo en herència al nebot.
. amb l’església, tan la de dalt com la de baix, que davant del tema de les fosses diu que blidem la guerra civil

Mª.Pau
Alguns diuen que la crisi és una situació provocada per reformular i enfortir el sistema
Molta gent viu amb por de perdre el que tenen i es tanquen en actituds d’insolidritat

Pedro
Com a delegat sindical d’una empresa d’uns 2000 treballadors, en previsió que n’acomiadin 500, viu de la vora la por i la misèria de la condició humana perquè és la lluita de l’individualisme i del tots contra tots en un moment de crisi

Joan Taltavull
A Emaús també ténen coixí
Indignat pel consum

Montse Caus
Text llegit. Indignada amb els polítics perquè s’apugen el sou per sobre de l’augment dels altres sous

Anna
Des d’Emaús. Predicar l’austeritat
Possible proposta de destinar diners a ajudar a alguna entitat que treballi contra l’atur

Dolors
Potser caldria tornar a costums antigues, que tothom tingui un trocet de terra per produir aliments

Rosa d’Emaús
La crisi ha provocat molts trastorns personals i malaltíes mentals. És una situació especialment greu entre persones immigrants que no tenen família i que necessitaran molta ajuda per prendre medicació, dificultat de l’idioma,

Xavi de P.
La crisi també fomenta iniciatives d’esperança: xarxes d’intercanvi, p.ex. el 21 de desembre a les 11 del matí a la plaça de a Virreina de Gràcia s’organitza una olla per compartir menjar…
Empreses que treballen sense ànim de lucre o que limiten el sou màxim,
Visita a Barcelona de William Madono (¿), que insisteix en models de construcció ecosostenibles (des del bressol fins al bressol), d’acord amb la proposta de decreixement
Proposta de posar en comú una part del sou

Josep Mª.
La crisi sembla que provoqui, a nivell global, un retorn al que va passar a la Mina fa trenta anys
Observa en el barri de la Mina un retorn a la venda i consum dedroga
Increment de brots psicòtics d’adolescents afavorits pel consum de droga
Podem acabar en un barri de bojos

Montse Cabayol
Dit i Fet, necessiten ajuda perquè probablement el dijpus es faran càrrec del sopar dels que no poden anar al mejador de les religioses “calcutes”.
Amb la gent de sostre, que ja estan en crisi habitual observen que també es van degradant

Jaume
Prendre consciència que estem en un final d’època: el capitalisme ha fracassat.
Se superposen moltes crisis alhora: financra, econòmica, medioambiental, energètica, política…
Dificultat de dissenyar les possibles alternatives.