CRIDA AL CORATGE CÍVIC DE LES COMUNITATS EDUCATIVES DE CARDEDEU
Benvolguts pares, mares i professors de la Comunitat Educativa de l'IES Arquitecte Manuel Raspall, de l'IES El Suí i del SES Pla Marcell:
Som pares de dos alumnes de l'IES Raspall, una fa 3r d'ESO i l'altre 1r de Batxillerat, i membres de l'AMPA. Ens va deixar del tot consternats la carta que vam rebre de la Direcció del centre sobre la reducció de professorat i la conseqüent erosió dels projectes educatius consolidats del centre que fan de l'Institut Raspall un bon referent de la qualitat de la educació pública. Males notícies de reduccions semblants ens han arribat de les comunitats educatives d'El Suí i del SES Pla Marcell, també excel.lents exemples de qualitat. Estem escandalitzats que només el 50% de les baixes que es puguin produir el curs vinent, no restaran cobertes, tal i com ha comunicat Ensenyament sense cap mena de pudor ni vergonya. No hi notícia que ens arribi d'ells, d'Ensenyament, que no sigui una mala notícia. Totes les mesures volen perjudicar molt seriosament la qualitat i el dret a l'educació dels nostres fills. Les conseqüències d'aquestes mesures converteixen en paper mullat anys de treballs i esforços de les Comunitats Educatives, la qual cosa ens produeix un profund malestar. Ja teníem un gran interès en acudir a la reunió del passat dia 7, però les obligacions laborals i familiars no ho van fer possible. Tenint ara present, també, la Declaració del Consell Escolar Municipal que signa la alcaldessa i Regidora d'Educació de Cardedeu, què hauríem volgut dir, quines preocupacions compartir i què volem dir ara? I el què volem dir és el següent:
En primer lloc, hem llegit amb cura i atenció la Declaració de l'alcaldessa i regidora d'Educació i ens resulta “estranya” i “inquietant”. “Estranya” perquè “suggereix” però no informa dels detalls concrets dels problemes que se'ns presenten, pensem que és un escrit poc transparent i clar perquè està fet amb precipitació. Se'ns demana que prenguem decisions que perjudicaran els nostres fills com si es tractessin de decisions purament “administratives”, i això no ho podem fer: els nostres fills són persones i només podem prendre decisions com pares responsables, i això no inclou fer-los cap mena de dany. Com a pares i estem segurs que els professors també, ens adonem que no podem ser còmplices d'aquest tipus de decisions. L'Administració no pot demanar-nos que li fem mal als nostres fills.
Ens ha semblat, també, “inquietant” perquè desperta sentiments desagradables de “campi qui pugui” entre els passadissos de les reclamacions, de les instàncies, de les influències... i coses d'aquest tipus que a ningú agrada. Ens consta el seny de les comunitats educatives i la professionalitat de les juntes directives dels instituts esmentats. Estem segurs que el SES ha demanat a l'Administració el compliment del seu projecte i el que ha de fer l'Administració es complir i respondre positivament, de la mateixa manera que ha de complir amb la resta dels centres. No creiem que hagi demanat practicar el “canibalisme” entre instituts germans dels recursos educatius retallats Les negatives de l'Administració són clarament immorals, injustes i ofenen la bona consciència, i fereixen irresponsablement els drets dels nostres fills a un ensenyament de qualitat, i amb la qual cosa, també a nosaltres. Pensem que cap Comunitat Educativa de Cardedeu pot acceptar una reorganització dels batxillerats. Seria com donar per bo i ser còmplices de la retallada dels drets dels nostres fills. Tot al contrari, hauríem de ser sensibles a estar disposats a fer visible la nostra negació i rebuig. No sobren batxillerats sinó que manquen, i no només això, sinó que manca cobrir i satisfer, i és el que s'ha de fer, la demanda de centres educatius de Cicles Formatius. Per tant, pel que fa als nostres fills hem de continuar millorant i no permetre -quina classe de pares seriem?- empitjorar ni en educació ni en salut i seguretat públiques.
En segon lloc, voldríem deixar clar per què “reordenar de forma més racional i equitativa el batxillerat que s’imparteix a Cardedeu” no és ni racional ni equitativa. A tothom ens queda clar que la reordenació dels batxillerats és una conseqüència directa, material i visible del “Decretazo” del Govern Central i dels propers i imminents “planes de ajuste y austeridad” dels drets laborals, de les pensions i de la sanitat pública. No estem davant d'un problema concret, sectorial i particular, sinó d'una conseqüència concreta de l'objectiu general de les mesures polítiques i econòmiques dels nostres governs central i autonòmic. També queda clar, perquè tot això està passant davant dels nostres ulls i molts i moltes ja comencen a patir-ho en pròpia carn, que els suposats “estalvis” no són per reduir el dèficit públic –que nosaltres, els ciutadans, no hem generat estirant més la mà que la màniga, sinó que ha estat per la insolvència dels bancs provocada per la seva avarícia–, sinó que aniran directament a les butxaques dels mateixos banquers especuladors, que no només els mancaven solvència, ja satisfeta, sinó que ara el que necessiten és credibilitat, és a dir, demostrar de veritat que tenen diners, i els volen treure directament de les nostres butxaques, de tot allò que necessiten els nostres fills (educació i salut i seguretat). Els nostres fills tindran menys seguretat perquè nosaltres, els seus pares, tindrem menys seguretat laboral i menys diners; tindran menys salut perquè ens faran pagar (“copago”, diuen ells. Si ja paguem amb els nostres impostos, no és “copago”, és “bipago”, pagar dues vegades pel mateix servei, que serà pitjor, perquè ja haurà patit retallades); i tindran menys ensenyament, com ja estem veient. Ara bé, el problema que tenen aquests “planes de ajuste” és que no ho són. Són i seran lleis immorals, injustes i sense cor. Si ho fossin, nosaltres dos, seriem el primers en donar el suport, però no és el cas, es tracta d'un robatori malànima d'uns diners que són nostres i que els utilitzaran per a fer-nos més mal encara.
Si s'entén el que estem dient, no pot ser “racional” admetre una reducció dels recursos per a educació, ni ser còmplices de l'agressió als drets dels nostres fills. I no pot ser “equitatiu” un robatori, encara que sigui per definició. Ni tampoc pot ser “equitatiu” per les raons que hem manifestat abans: “equitatiu”, no significa en el nostre context “a parts iguals” o “a cadascú segons les seves necessitats”, tant de bo fos així. El que de veritat significa és “donar per bones” unes mesures immorals, injustes i sense cor, i acceptar les conseqüències que tindran per als nostres fills, cap d'elles bona. És com si admetéssim una vacuna per a cada tres nens –possiblement no es donarà aquesta situació perquè com que les multinacionals farmacèutiques volen guanyar diners, procuren que es doni la situació contrària: tres vacunes per a cada nen, la necessària, la de per si de cas, i la de “tranquils que no fa res”, amb l'ensenyament ja veiem que no passa el mateix–. Nosaltres dos tenim clar que no podem deixar que robin als nostres fills la seva qualitat de vida per la qual tant treballem, com no deixaríem tampoc que els robessin pel carrer.
No estem davant d'un problema d'optimització de recursos o de millora de la seva gestió, sinó d'un problema de consciència amagat com si fos “administratiu”. No es pot resoldre la “reordenació dels batxillerats” a l'ombra d'un despatx, ni amb una comissió d'experts. El problema que tenim al davant exigeix coratge cívic i un veritable esperit ciutadà que estimi amb sincerat la dignitat dels fills. És l'actual Consistori el que ha decidir, i no nosaltres, les Comunitats Educatives, si volen prevaricar i aplicar normes injustes –seria molt desagradable i decebedor descobrir que el mot “Declaració” significa, a nivell municipal, el mateix que “Decretazo”, a nivell governamental: que tot ja està lligat, decidit i pactat– o, com ha estat tradició, amb els diferents Consistoris i Consells Escolars Municipals que hem conegut fins ara, de posar-se al davant en la defensa, com la comunitat de veïns cardedeuencs que som, i millora constant, en aquest cas de l'Educació. Des de fa anys vivim a Cardedeu amb l'esperit de “Cardedeu, poble dels infants”, i amb tota evidència no pot ser d'una altra manera si volem que la nostra convivència sigui amable, agradable, lliure i de veïns. Els pares som bons i decents, i quan no es dóna el cas és que hem deixat de ser pares.
Nosaltres, pares, estem disposats a fer visible el nostre coratge cívic, perquè no ens toca decidir res sinó defensar-ho tot, amb fermesa i seny, sols o acompanyats pel nostre Consistori.
Cardedeu, 12 de Juny de 2010
Atentament,
Una abraçada,
Cristina Bassa Trias i José-Vicente Clemente Ferrández